Pep Sala, orgullós missatger de Sau

A diferència de Sopa de Cabra, Sau no tornarà mai, i el que es va sentir dimarts al Palau va ser el més pròxim a un concert del grup. Van ser dues hores i 50 minuts del repertori un dia propagat per Pep Sala i Carles Sabater. Èxits i cançons que, segons el guitarrista, al seu dia «van passar desapercebudes». Hi va faltar la veu, és clar: Sala no és un vocalista, és un guitarrista que canta. Així, la nit va tenir alguna cosa de sessió de psicofonia, en què les interpretacions van competir amb poderosos records.

Va dominar el repertori del doble discEl més gran dels pecadors(1992), començant per la primera peça de la nit,Tu encens el meu cos. Dianes ocultes comPercentatges(la favorita de Lluís Gavaldà), i versions acústiques deGlòriaiPoemes i promeses. Sala, parlador, va donar detalls sobre l'època en què van compondre i van gravar aquelles cançons: el viatge a Nova York amb un Sabater febril, el vídeo que van gravar al Carib («un dels moments més durs de la nostra carrera», va ironitzar), els noms col·loquials d'algunes peces (No volíem fer-nos granseraLa cançó dels ous ferrats)...

Notícies relacionades

Pep Duran, el llibreter jubilat que transforma un bosc del Montseny en una biblioteca encantada: "Un bany de sons i sensacions"

Enric Batlle, arquitecte: «M’encanta que l’‘establishment’ de Barcelona s’hagi apropiat de les Tres Xemeneies de Sant Adrià»

So a mig camí del rock tradicional, d'arrel dels setanta, i girs melòdics pop. Amb aquella tendència a l'himne eufòric i tendre que va agradar tant als programadors de radiofórmula de fa 20 anys, si bé amb textures més sòbries i adultes que en les gravacions de l'època.

SENSE PRESSES / Al grup, dos còmplices de Sau: Josep Lluís Pérez (guitarra) i Ramon Altimir (teclats).Boig per tuva sonar passat l'equador de la nit, i el text va quedar en mans del públic. Sala s'ho va agafar amb calma. «¿Teniu pressa?». Escalfament del recinte ambSi un dia he de tornar, elmedley conegut com aMàquina del temps(amb cites aEncara que siguin de bariÉs inútil continuar) iTren de mitjanit. La sessió es va dilatar ambPerestroika(Sala, al piano),Envia'm un àngel, Me'n torno a Sau... Una mirada panoràmica a 25 anys d'aventures. «15, segons la Guàrdia Urbana».