L'univers zombi d'Hernán Migoya

Qui va veure Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubal­caba en el cara a cara televisiu potser va detectar certa rigidesa muscular (encara més acusada en el cas de Manuel Campo Vidal) i dificultats d'expressió, a més de por ambiental i un contingut desig de menjar-se viu l'adversari. AUna, grande y zombi(Ediciones B), l'última novel·la d'Hernán Migoya (Ponferrada, 1971), una escena com aquesta acabaria amb els dos contendents abalançant-se per devorar-se les parts ocultes sota la taula del debat. Literalment. Perquè es tracta d'una història dement en què Espanya és víctima d'un contagi zombi en el qual, conspirant entre bastidors, acabaran apareixent fins i tot Fraga, Franco i Millán Astray. Que ben mirat, manc, borni i assassí, ja tenia una part de mort en vida.

¿Diguem que és una novel·la burra? «Burra», confirma Migoya, que se sent «honrat» quan se li diu que el llibre respira pels quatre costats l'esperitunderground delVíbora, la incorrectíssima revista de còmic de la qual va ser redactor en cap durant sis anys. «Volia fer una novel·lapulp, literatura popular, de gènere fantàstic, en què el lector s'ho passi molt bé llegint situacions límit de terror i acció, que sigui al mateix temps un homenatge a Richard Matheson i a José Mallorquí, Armando Matías Guiu i Víctor Mora, en què la mala llet pugui anar per la via de l'humor», explica Migoya.

«A QUI NO LI AGRADI QUE ES FOTI» / Amb una mala fama a sobre des del seuTodas putas, converteix Leire Pajín en víctima d'un fastigós atac caníbal-sexual ja al primer capítol. ¿No escarmenta? «El que em va passar és precisament el que m'ha convençut que no vaig fer res de dolent i que he de seguir per aquest camí. La sàtira és això, i a qui no li agradi que es foti. Ho he fet com un desfogament, que espero que comparteixi el lector, contra aquests polítics que tenim. Els he convertit en zombis per poder fer amb ells el que la gent voldria fer». No només hi ha polítics, Camp Nou, Valle de los Caídos i aquelles inquietants ampolles de vi amb la bandera espanyola i el retrat de Franco, que quedi clar. També hi ha unaroad movieamb història d'amor entre una zombi, un català de pell negra i un boix noi com a tercer en discòrdia.

Dir que algunes escenes de la novel·la són de mal gust es queda curt. Qui llegeixi les primeres pàgines veurà que els atacs caníbals tenen caràcter sexual quan les víctimes són dones. ¿Carn de denúncia a la fiscalia? «A Rajoy i a Pepiño Blanco també se'ls mengen… Mira la pàgina 287… ¿Queda contestada la pregunta?», respon. Doncs sí. «Em faig por a mi mateix, tinc un problema d'autocensura, no sé quan parar quan escric», confessa Migoya.

Notícies relacionades

Reyes Monforte dissecciona la figura de Leni Riefenstahl: la dona que va desafiar Hitler i va revolucionar el cine

Rosalía practica el xinès al confessionari del seu concert a Lisboa: "¿Com es diu 'ets una gossa'?"

¿S'anima a teoritzar el tema zombi? Una mica: «Hi ha un marc més general, que és el retorn del terror. Quan estudiàvem cine ens explicaven com la paranoia anticomunista dels 50 es reflectia en els clàssics del cine fantàstic. Avui estem passant una altra vegada per una època en què la gent necessita vehicular unes pors brutals».

Això sí, l'escriptor criat a Bar­berà del Vallès, que viu tan content al Guinardó, adverteix que no és particularment fan del fenomen zombi. «Només és una excusa per poder-me passar tres pobles. Convertir els personatges en ninots als quals els pot passar de tot, poder escriure escenes gore, terrorífiques i fastigoses de veritat». Doncs això.