La crisi econòmica, un èxit cinematogràfic

Que Un cuento chino faci 11 setmanes que és a la cartellera és motiu de celebració. Però no és notícia en el sentit estricte de la paraula. Es tracta d'una amabilíssima i simpàtica comèdia protagonitzada per un crac de la taquilla com Ricardo Darín (El secreto de sus ojos, El hijo de la novia). El que hauria resultat estrany és que el públic li hagués girat l'esquena. ¿On és, doncs, la notícia de la cartellera d'aquest any? En el fet que dos documentals que analitzen -Déu n'hi do- la crisi econòmica que castiga el planeta aguanten valents als cinemes barcelonins. Són Inside job (Icaria i Maldà) i La doctrina del shock (Alexandra).

El segon es va estrenar el 3 de juny amb tres còpies a tot Espanya (després s'hi va sumar una quarta sala) i ja ha estat vist per més de 9.000 persones. El primer va aterrar a les pantalles el 25 de març amb només cinc còpies (la setmana següent s'hi van sumar set cines més) i el nombre d'espectadors ja supera els 83.600. Que ningú menysvalori aquesta xifra perquè és completament inusual. «Inside job és l'Avatar dels documentals», assegura Pau Brunet, expert en l'anàlisi de la taquilla i creador de la web Boxoffice.es.

TEMA ÀRID I COMPLICAT / El fenomen té un nom tècnic: sleeper (dorment), pel·lícules que neixen sense ànim de menjar-se els cinemes i sense el suport de grans campanyes publicitàries i que, no obstant, es fan fortes a la cartellera per la seva qualitat i el boca orella. Altres anys, les sorpreses de la cartellera han estat humils cintes com The visitor (Thomas McCarthy) o Juno (Jason Reitman). El curiós d'aquest any és que les joies cinèfiles no són films de ficció sinó documentals, «gènere que, en principi, no té a la taquilla cap dels seus grans aliats», afegeix Brunet. I no només Inside job i La doctrina del shock són documentals sinó que, a més, tots dos versen sobre una cosa tan àrida i complicada com l'economia.

El motiu de l'èxit de les dues pel·lícules és, entre altres, la seva rabiosa actualitat. Totes dues aborden una crisi econòmica massa llarga que ens afecta a tots i de la qual ens agradaria saber més coses, segons explica el titular dels drets a Espanya deLa doctrina del shock, Xavier Catafal (Isaan Entertainment). «Els mitjans de comunicació informen de la crisi, però de manera molt subjectiva. Els documentals ofereixen, dins el possible, un plus d'objectivitat. En el cas deLa doctrina del shock, a més, l'èxit també és que el codirector és Michael Winterbottom i que la cinta es basa en el llibre de la periodista Naomi Klein», subratlla Catafal.

El productor afegeix dues causes més que expliquen l'èxit de públic del documental econòmic. La primera és que molts tertulians i columnistes van aconsellar, però d'una manera natural i sense cap campanya publicitària al darrere, anar-lo a veure. La segona és l'encert de programar aquesta mena de pel·lícules a les (poques) sales en què han de ser i a les quals assisteix un públic que vol i que necessita anar més enllà delblockbuster.

Notícies relacionades

Cues espectaculars a la Devesa més de dues hores abans del macrocàsting de "Tangled"

La Fúmiga s’imposa a Rosalía: el vinil de comiat és el més venut a Amazon

Una d'aquestes sales és el cinema Alexandra de Barcelona, on es continua programantLa doctrina del shocken horari de matí. I on es mantindrà fins que els espectadors no dictaminin el contrari. «La sala no està massificada, és clar. Però hi ha un degoteig constant de gent», explica el màxim responsable de l'Alexandra, Ramon Colom, que afegeix que el públic és majoritàriament adult (a partir de 40 anys) i femení.

MILLOR MITJANA / Pau Brunet afegeix que, efectivament, hi ha un públic «adult i urbà» que té moltes ganes d'anar al cine i que, en principi, no suporta elsblockbusters. Aquests són els espectadors que, en la seva opinió, han anat en massa a veure Inside job, que es va estrenar d'una manera discreta en cinc sales i que va aconseguir el primer cap de setmana «l'extraordinària dada de 24.290 euros, xifra que la converteix en la cinta amb millor mitjana de la cartellera». Ara ha arribat als 570.000 euros. L'èxit, conclou Brunet, s'explica per l'Oscar i pel llarg camí a la taquilla americana, cosa que la va convertir en «una cinta de visionat obligatori per a una part de l'audiència de circuits de versió original». H