El Grec s'entrega a la dansa en l'equador de la programació

Montjuïc es convertirà aquest cap de setmana en una festa de la dansa. Espectacles de contemporània, flamenc i butoh convergeixen al Teatre Grec i al Mercat de les Flors. La dansa marcarà el pas de l'equador d'un festival d'estiu de Barcelona que aposta per la varietat. La joventut i força de la companyia de promeses que dirigeix Catherine Allard es veurà avui a l'amfiteatre, un espai que consagra IT Dansa com a trampolí d'un increïble planter disseminat entre grans companyies després de 14 anys de rigorós treball. El mateix escenari acollirà demà l'avantguardista Israel Galván, una estrella del flamenc en constant reinvenció. I Andrés Corchero ofereix aOdori gokoro un sentit homenatge als seus mestres en l'art japonès del butoh, Kazuo Ohno i Min Tanaka, al Mercat.

NOUS TALENTS

IT Dansa estrena una obra de Sidi Larbi

La jove companyia presenta avui un atractiu programa apte per a tota la família en què estrenenIn Memoriam,dos duos increïbles creats pel coreògraf belga Sidi Larbi per al Ballet de Montecarlo. «Es tracta d'una peça profunda i sensible inspirada en una bellíssima música sarda», afirma Allard, directora d'IT Dansa des dels seus orígens. Completen el programa dues obres de destacats coreògrafs actuals que formen part del repertori de la companyia. Una ésNaked Thoughts,del català Rafael Bonachela, director de Sydney Dance Company, una peça per a vuit ballarins en la qual han de lluitar amb els seus propis dimonis. L'altra ésMinus 16,alegre composició de l'israelià Ohad Naharin. Allard aposta per un programa exigent per demostrar un cop més l'enorme potencial del planter. «És una llàstima que no tinguem encara una companyia nacional. La qualitat i el nivell a Catalunya és cada vegada més gran», afirma. «Tant de bo es faci i els meus pupils en puguin disfrutar».

NEOFLAMENC

Galván obre la porta del seu laboratori

El seu personal estil flamenc ha estat qualificat de cubista i dalinià. Molts són els adjectius que ha rebut aquest genial bailaor 2.0. Tants que ja ni l'afecten les crítiques del sector més purista, descol·locat davant les seves propostes. «Som tants els que utilitzem el flamenc per anar més enllà que els puristes s'han rendit, acceptant que hi ha opcions per a tots els gustos».

La edad de oro,espectacle amb què torna aquest diumenge a Barcelona, és el seu laboratori particular, una proposta sòbria dedicada al ball en estat pur. Diu que se sent «més assentat i segur». La seva intenció és «passar una nit amb el públic íntima i directa, per demostrar com sóc». «En aquest espectacle no hi ha un concepte. Sóc jo, com abailaor, viatjant per diferentspalosacompanyat per uncantaori untocaor. Vaig al meu aire, sense cenyir-me a un guió», diu aquest inquiet sevillà, que va començar la seva carrera professional al Tablao Cordobés, de la Rambla.

Des que va estrenarLa edad de oro,el 2005, ha realitzat 200 funcions de l'espectacle.«Aquest solo em permet tornar a la base. Com que fa tants anys que el faig em permeto canviar-lo perquè és molt lliure. Em sento com a casa, per això puc anar canviant els mobles de lloc, sense variar l'estil», apunta. El pas del temps no el preocupa. «Intento mantenir l'energia del principi. Ara ja no he d'estar tan pendent de la tècnica. El meu repte és transmetre el meu esperit, la meva sensibilitat».

HOMENATGE ÍNTIM

Corchero dóna gràcies als mestres de butoh

El nou solo d'Andrés Corchero té títol japonès:Odori gokoro.Es tracta d'una ofrena, d'un sentit i profund homenatge d'aquest coreògraf i ballarí que, fascinat pel butoh, un estil oriental de dansa, es va instal·lar a Tòquio l'any 1986 i va entrar en la companyia de Min Tanaka. A ell i a Kazuo Ohno, el seu altre mestre, els dedica aquest poètic regal construït a partir de records però sense nostàlgia. «És un viatge calmat i tranquil amb el qual espero moure alguna cosa dins del públic, emocionar», explica Corchero, que estarà al Mercat fins al dia 13 d'aquest mes, a la Sala Pina Bausch.

Notícies relacionades

Obre el bar Manolo

Vellesa de merda davant els ulls de Crist

D'entre tot el que va aprendre amb els seus dos mestres, Corchero recorda dues coses fonamentals. La primera, «no tenir por de la por i atrevir-se a traspassar les pors de la ment». I la segona és «que la dansa està per sobre de l'edat i que si no tens res per compartir, és millor no ballar».

El butoh no és una tècnica, afirma, sinó que és una manera d'entendre la dansa i el cos. «És poesia en moviment», ressalta. I afegeix: «No m'atreveixo a dir que ballo butoh. Aquesta ofrena està feta amb tot el carinyo, amb els meus coneixements antics, actuals i amb diferents tipus de dansa». AOdori gokoro han col·laborat els músics Joan Saura i Hisaki Horikawa i els ballarins Oguri i Rosa Muñoz, la seva parella en la companyia Raravis.