Olga Román: «Cantar és explicar coses; emocionar»

-Aquest és el seu tercer disc, però ¿la molesta que segueixi sent coneguda com la corista de Sabina?

-Forma part de les meves circumstàncies. Ser la seva corista ha estat un fet molt important de la meva vida. Els dos discos anteriors els vaig intentar compaginar amb ell. L'he acompanyat durant 13 anys, i com que té un nom tan important, de vegades serveix de reclam (rialles).

-Resulta divertit que ara sigui El Flaco de Úbeda qui li faci a vostè els cors en la seva cançó Margarita...

-Va ser quan el disc ja estava fet. Vaig escoltar aquesta peça i de sobte vaig sentir la seva veu en aquesta cançó, que hi va com l'anell al dit. Fem coses molt diferents, però aquesta és una història que li va molt; un lloc de trobada. Feia quatre anys que no el veia, i va ser molt entranyable i bonic sentir que la complicitat seguia intacta.

-Abans, Sabina ja li havia dedicat un sonet que deia: «¿Olga Román? No ejerzo de vidente/ pero poned su charme en las antenas/ y yo estaré aplaudiendo de rodillas».

-Sí, ho va escriure per al meu primer disc. Sabina és un mestre. Diu frases que penses: com pot dir una cosa tan maca, tan dramàtica...

-A Seguir caminando té un altre corista de luxe: Pablo Milanés. ¿Com va sorgir la invitació?

-Quan Juan Uría i jo vam acabar de compondreCada vez que te vas, em va dir: «Seria la bomba si la cantés Milanés», que vaig conèixer gravantEntre amigos. L'hi vaig comentar a Sabina, em va animar a contactar-hi i al Pablo li va encantar. Tot un luxe, sí.

-A l'àlbum hi ha pinzellades de pop atemporal, jazz, punts llatins... I tot flueix amb naturalitat, sense presumir de veu.

-Cantar és explicar coses i els que tenim un instrument més ben dotat hem de ser conscients que l'important és comunicar, emocionar. Una professora de cant de la universitat de Berklee em va dir: «No m'ho cantis, digue-m'ho. Això em va calar.

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

-L'àlbum té unbonus-track, Jim, que irremeiablement recorda la versió que va fer d'aquest estàndard Maria del Mar Bonet.

-A ella l'hi vaig sentir per primer cop i quan vaig debutar en un escenari, ¿sap quina cançó vaig cantar? Doncs aquesta, i en català. De fet, la vaig gravar en aquest idioma i després en anglès, i vam optar per aquest últim per si el disc surt a Sud-amèrica. Però a Luz de Gas la cantaré en català, ¿eh?.