Mor l'escriptor i intel·lectual Jorge Semprún

Jorge Semprún, el que va ser escriptor, intel·lectual, polític i guionista cinematogràfic espanyol hamortals 87 anys envoltat dels seus familiars i a la casa on vivia aParís. Semprúnha mort cap a les vuit del vespre al seu domicili, acompanyat dels seus fills i dels seus nebots, segons fonts familiars. Encara no s'ha anunciat on se celebrarà l'enterrament, però segons les mateixes fonts tindrà lloc "gairebé amb tota seguretat enterritori francès", on Semprúnva viure  la major part de la seva vida a partir dels 16 anys.

Nascut a Madrid el 10 de desembre de 1923, laguerra civil va portar la seva família a refugiar-se aFrançai dirigir-se a l'Haia, on el seu pare treballava al servei de laRepública. Es va instal·lar a París el 1941 i, ja afiliat alPartit Comunista, va lluitar a laResistènciacontra l'ocupació alemanya. Va ser capturat el 1943 i deportat al camp de concentració deBuchenwald, on va ser marcat amb el número44.904. El confinament de 15 mesos al camp de concentració li va deixar unaprofunda empremta, però no va ser fins als seus últims llibres, (La escritura o la vidaiViviré con su nombre, morirá con el mío), quan va parlar sobre aquests fets. El 2010 va intervenir en els actes commemoratius del65è aniversari del final delscamps d'extermini.

Després de ser alliberat, el 1945, i de treballar a laUnesco i col·laborar en diverses publicacions --entre elles la revistaLes Temps Modernes, del filòsofJean-Paul Sartre--, es va convertir en un membre destacat delPartit Comunista d'Espanya (PCE) al'exili i, amb l'àlies deFederico Sánchez, va ser un actiu agent en la clandestinitat a l'Espanya franquista.

Expulsat del PCE per dissident

Per les seves discrepàncies amb la línia oficial, el 1964 Jorge Semprún va serexpulsat del PCE juntament amb Fernando Claudín. Entre el 1988 i el 1991 va serministre de Cultura en el Govern deFelipe González. Com a titular de Cultura, va mediar en les negociacions per a l'adquisició de laCol·lecció Thyssen. 

Va ser precursor del decret d'ajuda a la cinematografia del 1989 (Decret Semprún), va preparar l'esborrany de la Llei de Mecenatge Artístic i Cultural, va elaborar unpla de catedralsi va treballar en la millora de relacions i augment de dotacions amb les Administracions autonòmiques. Confirmat en el càrrec després de les eleccions generals del 1989, el 29 de gener de 1990, primer aniversari de la mort del pintor empordanèsSalvador Dalí, va firmar amb laGeneralitatl'acord definitiu per alrepartiment del llegat artísticdel pintor català. Va plegar com a ministre el març del 1991 i va ser substituït perJordi Solé Tura. Des d'aleshores va fixar la seva residència a França i va continuar amb la seva tasca literària.

Entre les sevesnovel·lesdestaquenEl llarg viatge, centrat en els seus dies com a membre de la Resistència francesa;Aquel domingo,on analitza la dialèctica marxista i el naixement i l'ocàs de les ideologies al segle passat, oAutobiografía de Federico Sánchez, obra que es nodreix de la seva experiència com amilitant comunista en la clandestinitati de la seva activitat durant els últims anys delfranquismei latransició espanyola. Amb aquesta obraSemprúnva aconseguir el 1978 elpremi Planeta. La seva última creació,Federico Sánchez se despide de ustedes, relata la seva experiència com a responsable delMinisteri de Cultura.

Nombrosos premis a una obra prolífica

La seva obra literària, d'arrels autobiogràfiques, ha merescut, entre altres, elspremisFormentor (1964),Planeta(1977), Fémina (1969 i 1994), el Premi de la Pau dels llibreters alemanys (1994), el Jerusalem (1997), el Premi Nonino (1999), la medalla Goethe (2003), el de laFundació Lara (2003), l'Annetje Fels-Kupferschmidt (2006) i elTerenci Moix (2010).

Notícies relacionades

Zapatero: "Semprún ja està en la història dels millors demòcrates"

Semprún: "He intentat que tot quedi enrevessat"

La prolífica producció literària de Jorge Semprún inclou, entre altres, obres comNetchaiev ha vuelto(1988),La escritura o la vida(1995),Adiós, luz de veranos(1998),Aquel domingo(1999),Viviré con su nombre, morirá con el mío (2001),Veinte años y un día(2003),El llarg viatge(2004),El hombre europeo(2005) oPensar en Europa(2006).

També va col·laborar com aguionistaamb grans noms del cine francès, comAlain Resnais,Costa Gavras,Yves Boisset oPierre Granier-Deferre, i va fer el guió deLas Rutas del Sur(1978) del nord-americàJoseph Losey. Estava en possessió de laGran Creu de Carles III (1993), Comendador de l'Orde de laLegió d'Honor francesa (1995) iCreu de Sant Jordi (1995).