El xicano de la guitarra greixosa

Hi ha guitarristes que es forgen un prestigi gràcies a la seva digitació pristina, a la seva velocitat tocant les sis cordes o a la seva habilitat per inventar noves escales. Kid Congo Powers no respon a cap d'aquests perfils i, no obstant, té alguna cosa de guitarrista estrella. En cas contrari, no l'haurien requerit The Cramps el 1980 per reforçar el seu brut psychobilly i tampoc s'hauria enrolat després als Bad Seeds per remoure el verinós i greixós repertori de Nick Cave.

Notícies relacionades

Miguel Campello: «M'agraden més els esbossos que els quadros acabats»

Christina Rosenvinge exhibeix la seva obra més refinada a l'Auditori

Californià d'origen mexicà, Kid Congo Powers és garantia de greix i electricitat. També ho és de veneració en el vessant més espinós i pantanós de qualsevol gènere. La guitarra d'aquest punk-rocker de bigoti cantinflesc sona sempre bruta però orgullosa, atrotinada però desafiadora. Com un vagabund amb aires de dandy, porta mitjons foradats i els cabells engominats.

Amant de la sèrie B en la seva més rutilant i llardosa expressió, a Dracula boots (2009) va dedicar una cançó a La Llorona, el personatge que terroritza els nens mexicans, i una altra a les dones peludes com el Yeti. Dos mesos després d'actuar a La [2] juntament amb Julee Cruise i Khan, Kid Congo Powers torna amb la seva banda, The Pink Monkey Birds, per presentar Gorilla Rose (2011), disc amb què ret homenatge al difunt artista i performer californià d'igual nom que va remoure l'underground punk de finals dels 70. De figura de culte a figura de culte.