Manel, un assaig molt públic

L'anunci d'un concert sorpresa a la sala Salamandra, de l'Hospitalet, va sacsejar dimecres al vespre el boca-orella, va revolucionar la xarxa i va propagar l'ansietat. Aïllats casos de crisis coronàries derivats de l'impacte de la notícia. ¿Un bolo secret de Bruce Springsteen? ¿U2? ¿Lady Gaga? ¡No! Un grup astutament discret, Manel, escalfava motors amb una actuació que, segons es va assegurar a aquest diari, era un «assaig públic» previ a l'inici oficial de la gira, anunciat per demà al teatre Bartrina, de Reus.

Les entrades es van esgotar en cosa de minuts. Unes 700 persones que, ahir a la nit, van victorejar el grup barceloní en una escenari utilitzat durant aquesta setmana com a base d'operacions. Si allò era un assaig, va ser bastant públic. A les entrades s'hi podia llegir: Manel en concert (Festa d'inauguració de la gira 2011). La tasca informativa va estar més aviat obstaculitzada («no és un concert per a la premsa»), però, en fi, no ens posem dramàtics: no parlem del front de guerra a Líbia.

MIQUEL I OLGA / L'actuació estava anunciada per a les nou del vespre, però Manel va sortir a escena a les 10. El grup va obrir la sessió amb El Miquel i l'Olga tornen, la resposta a aquella cançó d'Espaldamaceta (Al Miquel l'ha deixat l'Olga). Van seguir dues peces més del nou disc, El gran salt (amb Guillem Gisbert bufant l'harmònica) i Boomerang, aquesta amb una certa resposta del públic.

Les cançons de Manel no acostumen a propiciar reaccions inflamades, així que els indicadors universals de l'èxit i l'impacte emocional no funcionen amb ells. Va sonar la repesca de Pla quinquennal, i més peces noves (La cançó del soldadet, amb la primera aparició de l'ukelele; Flor groga) i a la pista de la Salamandra va dominar una commoció continguda. És normal en una actuació de Manel.

Guillem Gisbert va adoptar la seva coneguda actitud monacal per recordar que la Salamandra va acollir en el passat alguns concerts sorpresa de Manu Chao. Bolos «fastigosos» i «elitistes», va precisar, perquè et quedava cara de tonto quan «l'endemà algú t'explicava a l'institut el que havia passat».

Aniversari, la cançó bandera de 10 Milles per veure una bona armadura, va estrènyer complicitats malgrat que en directe és impossible reconstruir la delicada arquitectura instrumental de la gravació d'estudi. I a prop de l'hora d'actuació, hi va haver càrregues de profunditat del primer disc: Al mar! i Ai, Dolors, corejades, i la peça que obre el nou treball, Benvolguts, amb la seva textura marcial.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

RETROBAMENT AMB PULP / Manel va tornar a recórrer al primer disc per obrir la tanda de bisos (Captatio benevolentae i En la que el Bernat se't troba, aquesta amb els seus xiulets i la secció de vent imitada pels càntics del públic). No s'han integrat en el repertori, pel que sembla, versions noves: el grup va recuperar el seu clàssic Common people, de Pulp, abans de tancar la sessió amb Deixa-la, Toni, deixa-la, entre cants espirituals amb fons gospel. Com ja havien anunciat, les Corrandes de la parella estable van quedar fora del guió.

Assaig amb públic o estrena de gira informal, l'actuació va ser el pòrtic d'una temporada que es preveu agitada per a Manel. Els espera una gira que, per començar, contempla cinc nits al teatre Romea, del 18 al 23 d'abril, amb 530 localitats per sessió, totes esgotades. Els fans de la capital catalana que s'hagin quedat sense entrada i desitgin veure el grup s'hauran de traslladar a altres punts (queden tiquets en localitats com Santa Eulàlia de Ronçana, Vilanova de Bellpuig i Palafrugell). ¿Parlem de Springsteen? ¿U2? No: és Manel i ha fet «el gran salt».