Nacho Vegas descobreix 'La zona sucia' en dos concerts a BCN

Quan Raimon va gravar el seu anterior disc d'estudi,Nova integral(2000), Nacho Vegas no existia com a tal. Llavors eraNachín, un joveindieque va fundar el grup Eliminator Jr. i, anys després, es va unir al grup de rock experimental Manta Ray. En aquest període tan poc productiu per al de Xàtiva, l'asturià ha editat cinc discos al seu nom (un d'ells, doble), dos a mitges amb Bunbury i Christina Rosenvinge i sisepésrecentment reunits a la caixa Los hermanos pequeños. Acumula més de cent cançons pròpies en una dècada.

Les deu últimes, reunides al disc La zona sucia (2011), són les que motiven aquesta nova visita de l'asturià a Barcelona. Seran dos concerts (avui i demà) per als quals es van esgotar les entrades abans que el disc sortís a la venda. Malgrat que l'any passat Vegas ja va actuar dues nits a la capital catalana: una al Palau de la Música i l'altra a Luz de Gas, en el cicle de concerts tertúliaEn persona.

L'interès per conèixer les seves noves cançons és tan gran que la setmana que va sortir a la vendaLa zona sucia va ser el tercer disc més venut a Espanya. A penes 1.400 còpies, d'acord, però en un país en què ja ningú ven discos (tret de Pablo Alborán), també és necessari assenyalar quins artistes són capaços d'arrossegar més de mil persones a una botiga de discos.

Notícies relacionades

Despertar consciències

Eduard Iniesta confessa 'Els set pecats' a Luz de Gas

MARXOPHONE/ Els que anessin a algun dels seus dos concerts barcelonins del 2010 reconeixeran a l'instant La gran broma final,una de les cançons més rodones i rotundes de La zona sucia.La va cantar al Palau i a Luz de Gas, i ja llavors apuntava maneres de peça destinada a brillar amb especial intensitat en el seu ja intens repertori. Com El hombre que casi conoció a Mi-chi Panero, La pena o la nada, Ocho y medio, En la sed mortalo aquesta versió de Townes Van Zandt, la gairebé seva Que te vaya bien, Miss Carrusel.

Però La zona sucia, el primer disc que Vegas publica en la cooperativa discogràfica Marxophone que ell mateix ha fundat, té altres troballes. Les tendres arrels asturianes deTaberneros,els cors infantils deLo que comen las brujas, la tèrbola violència d'El mercado de Sonorai, és clar, un nou pas de rosca, l'enèsim, en la seva poètica de regats autoconfessionals. En qualsevol cas, un pas més en la trajectòria d'un artista que no s'encalla ni dubta del sentit del seu ofici. Un cantautor que desperta passions (Espanya i a Llatinoamèrica) i que mereix butaca pròpia al saló d'honor de la història de la cançó espanyola d'autor.