Ni un sol cop de sort

Cap al segle XX,Santi Balmeses passejava per redaccions de revistes i programes de televisió entregant en mà el primer disc de Love of Lesbian i anunciant entusiasmat queRobert Smithels havia acceptat com a teloners en la imminent gira de The Cure. Disc rere disc, el grup aniria modelant un so molt en terra de ningú (marcat per The Cure, REM i altres grups clau dels anys 80) que els ha impedit apuntar-se a cap carro o beneficiar-se de cap moda durant tota la seva trajectòria.

AmbManiobra de escapismo (2005) van prendre la decisió més sàvia i arriscada: compondre en castellà. I aquest cop, el seu creixement artístic es va traduir en un creixement comercial. El seu èxit actual culmina una carrera sempre individualista, amb l'autoconfiança com a principal motor i sense la més mínima influència del factor sort. No és un grup d'aquests que va ser en el lloc apropiat i en el moment precís. Love of Lesbian ha estat a tot arreu i a totes hores; sempre picant pedra. Tot el que tenen avui s'ho han guanyat a pols. I això quasi no passa mai.