ENTREVISTA AMB EL Guitarrista de Thin Lizzy

Scott Gorham: «No vam ser mai una banda de heavy metal»

Thin Lizzy torna, 25 anys després de la mort de Phil Lynott, amb tres veterans: Gorham, Brian Downey i Darren Wharton.

REDIVIUS. D¿ESQUERRA A DRETA, VIVIAN CAMPBELL, MARCO MENDOZA, BRIAN DOWNEY, RICKY WARWICK, DARREN WHARTON I SCOTT GORHAM.

REDIVIUS. D¿ESQUERRA A DRETA, VIVIAN CAMPBELL, MARCO MENDOZA, BRIAN DOWNEY, RICKY WARWICK, DARREN WHARTON I SCOTT GORHAM. /

2
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

-El grup va renéixer el 1996, però ara ve transformat. ¿Què va passar?

-En l'anterior etapa, fins al 2009, ens vam desviar de rumb. No havíem sigut mai una banda de heavy metal, sinó de hard rock, i amb John Sykes sonàvem molt metàl·lics. Brian Downey, el bateria original, em va trucar i em va proposar tornar. Necessitàvem un cantant, i Joe Elliott, de Def Leppard, em va parlar de Ricky Warwick, que venia de The Almighty.

-Tenen Vivian Campbell, exguitarrista de Dio, Def Leppard i Whitesnake; una estrella del heavy metal...

-¡Més val que no li digui això! Ell es veu com un guitarrista de hard rock amb arrels de blues, i jo també el veig així, encara que hagi tocat amb Dio.

-¿Thin Lizzy no ha tingut sempre una relació d'amor-odi amb el heavy metal, ja des dels 70?

-Ens vam acostar al metal a l'últim disc, Thunder and lightning, però, amb sinceritat, va ser el que va vendre menys. Els fans no s'ho esperaven.

-Un dels signes d'identitat del grup van ser les parelles de guitarristes: vostè amb Brian Robertson, Gary Moore, Snowy White i John Sykes successivament. ¿Amb quina parella s'ho va passar millor?

-Amb Brian, perquè vam tenir temps de desenvolupar un segell propi, les guitarres doblades i les harmonies. Potser va ser el període més excitant. Però Gary és un guitarrista brutal, igual que John. Snowy erabluesy i estava una mica fora de lloc.

-Va entrar al grup ambNightlife(1974), un disc suau i romàntic, que té fins i tot arranjaments de corda.

-Hi havia molta energia als assajos, però al gravar tot va anar cap al mig temps. La gravació va ser desajustada. Però Thin Lizzy no teníem por a mostrar el nostre costat suau. Això va crear confusió a Amèrica, on no ens van entendre.

-El 4 de gener es van complir 25 anys de la mort de Phil Lynott.

-Era el meu amic. Em va ensenyar, ens va ensenyar a tots, molt sobre el show business. Després hi havia el músic, un paio amb un carisma enorme en escena.

-Metallica, Anthrax i Def Leppard han gravat cançons seves. ¿El sorprèn influir en aquests grups?

-No, nosaltres també vam tenir influències. És fantàstic que tots puguem aprendre de tots. Els músics haurien d'escoltar molta música per crear després el seu estil.

Notícies relacionades

-¿S'atreviran algun dia a gravar cançons noves?

-És la pregunta que ens fan més. Com que ja han passat 25 anys, i tenim diversos autors increïbles... estem començant a parlar-ne.