La literatura juvenil explora nous mons fantàstics

Finalitzada la saga Crepuscle, els vampirs de Stephenie Meyer comencen a sadollar la seva set de lectors però els seus hereus, llegiu àngels caiguts, homes llop, fades... continuen omplint la literatura juvenil amb el seu imprescindible toc romàntic. No obstant, entre l'oferta llibresca d'aquest Nadal s'ha encès la flama de la revolta fantàstica iniciada per la trilogia Els jocs de la fam (Estrella Polar / Molino), de Suzanne Collins (cinc milions d'exemplars als EUA i 110.000 a Espanya). L'exploració de nous mons fantàstics, lligats a la ciència-ficció, a la tradició tolkeniana, als contes de fades o a clàssics com 1984, de George Orwell, ja despunten com a tendència, segons diversos editors.

NOUS 'VAMPIRS'

 Les xifres de vendes i la publicació de noves entregues proven que els joves continuen fidels a les històries d'amor impossible entre humans i éssers sobrenaturals que Meyer va convertir en fenomen amb els seus vampirs: els àngels caiguts de Hush, hush, de Becca Fitzpatrick, amb una segona part que sortirà al gener ; els homes llop de la segona de Tremolor, de Maggie Stiefvater (Cruïlla / SM), o els éssers de la tercera de Caçadors d'ombres, de Cassandra Clare (Estrella Polar / Destino). No obstant, Mar Peris, editora de Molino, opina que «han perdut una mica de força» i, segons Iolanda Batallé, directora editorial de La Galera, «a l'última fira del llibre de Frankfurt es va veure molt més fantasy tradicional».

LES DISTÒPIES

 Els jocs de la fam, sobre un Govern que obliga els joves a matar o morir, ha estat precursor, continua Batallé, «del clar retorn a la fantasia tradicional, a la ciència-ficció i els mons anomenats distòpics», que, afegeix l'editora de SM Xohana Bastida, «beuen de la tradició d'Un món feliç [d'Aldous Huxley] i 1984, i s'enriqueixen amb una reflexió sobre societats perfectes que en realitat no ho són». A més a més, «revifen el sentiment de rebel·lia per una causa justa propi dels joves», considera Mar Peris, perquè mostren «la seva lluita per un món millor i van en contra del conformisme juvenil, per aquest motiu és una tendència molt benvinguda», afegeix, Patrizia Campana, de l'àrea infantil de Grup 62. Entre les novetats, Illes en el cel, primera part de Skyland (La Galera) de David Carlyle, que mostra a través de la ciència-ficció una Terra futura fustigada pel canvi climàtic; Alison Blix, de Francesc Miralles (La Galera / Molino), que s'acosta al llegendari món de Thule, dominat per la ultratecnologia; i Incarceron, de Catherine Fischer, una distòpia sobre un món-presó. Arriben també revisions dels contes dels germans Grimm, en l'estela de Reckless, nova sèrie de Cornelia Funke, com Rojo feroz, de Jackson Pearce (Molino), que reinventa la Caputxeta.

GÈNERE NEGRE

 El policíac per a joves no és nou: Andreu Martín va portar a la fama el seu detectiu Flanagan i ara publica Wendy i l'enemic invisible (Bromera / Algar), tercera entrega d'una mossa d'esquadra. Però «s'està revifant i agrada també a l'adult», opina Campana. Així sorgeixen títols com El imperturbable Hans, debut de Helen Grant, publicat en el segell adult Emecé, i s'estrenen col·leccions específiques, com la de Siruela, amb El caso del falso accidente, de Jordi Sierra i Fabra. Segons Michi Strausfeld, de Siruela, «és una tendència que creix a França, Alemanya i els EUA».

EL REALISME

 El realisme en la novel·la juvenil encara continua però la majoria d'editors admeten que té molt menys públic que la fantasia i «entra en un circuit de lectura més lligat al discurs escolar», afirma Campana. El que es busca són títols crossover que puguin repetir el boom d'El noi del pijama de ratlles. En aquesta línia pont entre jove i adult, La Galera té la col·lecció Bridge, que ara recupera una obra de capçalera als 80, Arbres de mongetes, de Barbara Kingsolver. No falten recuperacions de clàssics, com Tom Sawyer, i noves veus com l'australiana Rebecca James, que a Bella malícia explora la relació d'amor-odi i domini i submissió entre dues amigues.

CÒMIC

 «La novel·la gràfica és un gènere en alça, sobretot entre adults, però no s'estava treballant tant per a joves. Hi havia bàsicament adaptacions de clàssics però la idea és obrir horitzons i apostar per explicar històries quotidianes i realistes en còmic», apunta Bastida. Precisament, la seva editorial, SM, acaba de llançar una sèrie en aquesta línia, amb títols com Inadaptadas, de Cecil Castelluci i Jim Rugg. Molt innovador és Mentrestant, de Jason Shiga, un títol molt apte per a adults que ofereix 3.856 possibilitats (vegeu fotografia).

Notícies relacionades

Nadal monstruós

Tot Harry Potter

EXPERIMENTS HÍBRIDS

 La web 2.0 obre la porta a tendències que barregen gèneres i llenguatges, com Chris Wooding, que combina novel·la i còmic a La resistència (Estrella Polar / Montena). SM s'apunta a aquest joc amb El silencio se mueve, novel·la de Fernando Marías que gira la mirada cap a la guerra civil i que, segons Bastida, «és un projecte transmèdia que barreja còmic, guió de cinema, il·lustracions i webs, de manera que el llibre guanya dimensió a internet». En aquest món virtual i interactiu s'emmarquen la sèrie Skeleton Creek, de Patrick Carman (Bruño), on el lector completa la trama amb vídeos de la xarxa, i El projecte Amanda (Estrella Polar / SM), la història d'una desapareguda que, explica Campana, «mostra noves vies de lectura i crea un corrent d'opinió paral·lel a internet en una web en què els lectors es pregunten qui és Amanda i on és».