Pascal Comelade, pianista contra la 'grandeur'

La millor manera d'entrar en el món de Pascal Comelade o, com a mínim, accedir al rebedor, és fullejar la seva Enciclopèdia Logicofobista de la Música Catalana. Un llibret amb aspecte de pamflet clandestí en què rendeix homenatge a estranys artefactes (la «bateria plegable» del rossellonès Lou Torrent), reivindica els seus particulars catalans universals (Dalí, Xavier Cugat, Joan Brossa, Toti Soler) i acota el seu camp d'acció musical: Erik Satie, Luigi Russolo, Frank Zappa.

Comelade és un creador instal·lat en la perifèria: geogràfica (català del nord en la supercentralista França) i cultural. Li fa ràbia el prestigi de la chanson a la Catalunya subpirinenca («aquest esnobisme francès»), li agrada el rock'n'roll com més primitiu millor i sent una profunda sintonia amb la tradició italiana de Renato Carosone. Si li diuen músic d'avantguarda li agafa un atac de tos. Sent al·lèrgia per aquestes categories que considera pomposes, que combat amb els seus pianos de joguina; subratlla la vocació de músic popular i l'estimula estirar el fil de tradicions o escenes ocultes. La curiositat va fer que, als 70, freqüentés Barcelona; un descobriment per a un ciutadà de la Republique que no vivia gaire lluny de Figueres. Va topar amb els àlbums d'Om, Pau Riba, Música Dispersa i Ovidi Montllor, a qui considera el més valuós de la cançó. Més tard, als 80, va néixer la seva Bel Canto Orchestra, per la qual van passar franctiradors com Víctor Nubla, Enric Casasses, Mark Cunnigham (exmembre de Mars, grup de culte de la no wave novaiorquesa) i Cathy Claret.

Notícies relacionades

Albert Pla i Pascal Comelade creen un món oníric a 'Somiatruites'

Albert Pla, el punk que va dir 'no' a la cançó

Estrella 'underground'

Hi ha hagut moments en què semblava que Comelade es convertiria en una estrella underground internacional: quan va treballar amb PJ Harvey o Robert Wyatt, o va accedir al mercat japonès. Però sempre ha passat alguna cosa i Comelade ha tornat a la placidesa mediterrània, disposat a passar els Pirineus o anar a Itàlia per conspirar amb la seva botiga de joguines ambulant. El seu miniaturisme és un antídot per a certs egos. És clar que sí: Comelade és la nostra estrella underground. Només per a nosaltres.