'Cruzando el límite', no hi ha res per travessar

El debut com a realitzador del bon director de fotografia Xavi Giménez (Darkness, Ágora) és una absurditat. Juga al gènere, però constitueix un drama sobre famílies disfuncionals amb constants sortides de to. Sembla una reelaboració de la cinta alemanyaEl experimento,encara que substituint el presidi imaginari d'aquella pel·lícula per un centre on es reforma a la força els adolescents que han perdut el rumb, però no hi ha per on agafar-la, pàl·lid reflex de La naranja mecánicai les seves tècniques ludòviques. Al principi és pur frenesí i després esdevé clàssica. I està plena de frases altisonants com aquesta: ¿per què diem que volem canviar la nostra vida quan la vida ja ens ha canviat? Doncs això.