LLETRES

Volker Kutscher viatja als baixos fons de l'Alemanya prenazi

'Sombras sobre Berlín' inaugura la sèrie protagonitzada pel comissari Rath

El periodista i escriptor alemany Volker Kutscher, divendres a Barcelona.

El periodista i escriptor alemany Volker Kutscher, divendres a Barcelona. / Jonathan Grevsen

2
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

Al cap de la policia criminal de Berlín Ernst Gennat, pioner a encunyar el terme assassí en sèrie als anys 20 i 30, moltíssim abans que l'FBI, se li deu també el concepte de «peix mullat», que en l'argot intern els seus subordinats associaven a «un cas sense resoldre». D'aquí veDer nasse Fisch, el títol original deSombras sobre Berlín(Ediciones B), primer volum d'una sèrie negra que descobreix (ambpermísde Philip Kerr i el seu Bernie Gunther) un nou investigador literari al Berlín prenazi: un mentider Gereon Rath.

L'autor, el periodista i escriptor alemany Volker Kutscher (Lindlar, 1962), en té previstos vuit volums, cadascun ambientat en un any, des del 1929 fins al 1936, i després de vendre 120.000 exemplars del primer acaba de publicar al seu país el tercer.

«PEIX MULLAT» / El «peix mullat» al qual s'enfronta el comissari Rath al Berlín del 1929 és el brutal assassinat d'un ciutadà rus, un rerefons que li permet a l'autor «parlar de la colònia d'immigrants russos i de la riquíssima noblesa de Rússia, amb tot el seu or». Kutscher reflecteix «un món fosc» que confessa que el fascina: el dels baixos fons, la policia corrupta, el crim organitzat, la pornografia... «M'agraden les pel·lícules americanes de gàngsters dels anys 20 i 30 -explica- i encara que a Alemanya no teníem aquestes màfies sí que hi havia una organització, la Ringverein, que en teoria ajudava a reintegrar delinqüents a la societat però que en realitat era una tapadora de crim i corrupció». I de drogues. «Hi havia molt de trànsit i heroïnòmans, llavors morfinòmans. La cocaïna era la droga de moda a les festes i clubs nocturns. Hi havia una sensació de llibertat, resultat del final de l'Imperi del kàiser Guillem II. Les dones fumaven, sortien de nit soles, volien tenir una carrera...».

Kutscher admet que els seus llibres reflecteixen «la gran pregunta»: «¿Per què Alemanya, que en aquesta època era una democràcia, un país civilitzat, va acabar tenint aquella dictadura?». Però insisteix que no pretén retratar la història sinó bolcar-se «en el punt de vista de les persones que viuen sense saber que el 30 de gener del 1933, quan Hitler es converteix en canceller, serà l'inici del III Reich».

Notícies relacionades

FUTURS NAZIS / Així, revela, «quan al tercer llibre a Rath li diuen que de cara als Jocs del 1936 hauran de fer alguna cosa amb aquells gamberros de carrer de les SA, els futurs nazis, la facció paramilitar del partit, ell diu que tranquils, que amb quatre nates els té controlats».

Amb Rath, «un estranger a Berlín, arribat de la catòlica Colònia», Kutscher ha fugit «del personatge a l'estil Bogart i una mica xulesc del detectiu Gunther de Kerr». «No m'agraden els herois perfectes. Rath té defectes, menteix molt i té una ambició malaltissa perquè vol demostrar-li al pare que és un bon policia. Per això fa servir mètodes no del tot legals». Això sí, «no es deixa corrompre pel nazisme encara que altres companys s'han fet del partit per ascendir».