Mor Joan Solà, renovador de la normativa de la llengua catalana

va ser el fill pròdig de Pompeu Fabra. O millor el nét, tenint en compte Joan Coromines. Ahir va morir, als 70 anys, Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940), raonador de la revisió crítica de la normativa fabriana ienfant terribleproscrit per l'Institut d'Estudis Catalans en temps d'immobilismes. Mestre de generacions de filòlegs catalans, teòric brillant i meticulós, polemista vigorós i divulgador carismàtic, la secció filològica de l'IEC no li va obrir les portes fins al 1999 (tard, molt tard). Vicepresident de l'acadèmia catalana des de fa només un any, deixa com a última herència la secció dedicada a la sintaxi de la gramàtica de la llengua catalana que s'haurà de publicar el 2012, la primera oficial i normativa des de les de Fabra, de qui va editar amb Jordi Mir les obres completes.

La capella ardent s'instal·larà avui al paranimf de la Universitat de Barcelona, on a les 15.30 hores se celebrarà una cerimònia de comiat del lingüista.

LES DUES GRAMÀTIQUES / L'any 2002, Solà va veure publicada la fonamentalGramàtica del català contemporani,una obra descriptiva de 3.600 pàgines, o sigui no normativa, que va dirigir a la intempèrie, sense subvencions ni paraigua acadèmic. «Hem fet una descripció àmplia, generosa i documentada del català, sense dictaminar sobre la normativa», explicava llavors. Amb la seva aportació a la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans va fer el pas «de la descripció a la prescripció», segons paraules de la catedràtica de la UAB Gemma Rigau, vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC i col·laboradora en els dos treballs.

Si bé Solà es caracteritzava per l'interès d'adaptar la norma a les noves generacions de parlants i per l'amplitud de mires a l'hora d'admetre els canvis i la variació dins de la normativa, la possibilitat d'acceptar més d'una solució sempre que respongués a la lògica de la llengua, en els últims anys el preocupava molt la inseguretat del parlant del català i la degradació de l'idioma. «Estava enfadat i pessimista, dolgut i trist, per la situació del català, però pensava que encara s'hi podia fer alguna cosa», recordava ahir Rigau.

La seva preocupació venia de lluny: «El català, si segueix així, no trigarà a morir», advertia el 2002. En els últims anys la seva postura es va anar fent més crítica, fins al punt de declarar, en una entrevista en aquest diari amb motiu de la publicació del seu llibrePlantem cara(La Magrana), que «la política lingüística de Catalunya és un fracàs, perquè no ens hem cregut que som un poble; fem una política feble fent veure que és forta».

Quan fa un any li va arribar el moment dels homenatges (honoris causa a Lleida, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, convidat a dirigir-se al Parlament) semblava haver superat un càncer que se li va reproduir poc després i que va fer que reduís la seva activitat aquestes últimes setmanes. Gens propens a lamentar-se dels seus mals, es va poder acomiadar, recordava ahir Gemma Rigau, «amb elegància».

Notícies relacionades

Aragó carrega contra els exconsellers que s'oposen al trasllat de les pintures de Sixena: "L'independentisme català somia amb una Catalunya més gran i això sempre és a costa d'Aragó"

Joana Marcús: "L'institut no és la vida, és un micromón i del bullying se'n surt"

Després de fer 70 anys i passar a la condició de catedràtic emèrit, el mes de juny passat va dictar la seva última classe a l'Aula Magna de Barcelona. Amb el mateix motiu, el passat dia 20 es va presentar a la UBJoan Solà. 10 textos d'homenatge(Empúries), un volum en què escriuen sobre les seves facetes personals i acadèmiques els seus amics, col·legues, deixebles i col·laboradors, com Josep Murgades, que no dubta a qualificar-lo com «el Fabra dels nostres dies». I l'endemà, generós com sempre, s'acomiadava així dels lectors de la seva columna al diariAvui: «És llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments».

L'editorial Empúries té en procés d'edició una recopilació dels últims textos de Solà, amb el títol deL'última lliçó.