El Premio Nacional distingeix Lluïsa Cunillé

La rellevant carrera teatral de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) va pujar ahir un esglaó més al rebre el Premio Nacional de Literatura Dramàtica, dotat amb 20.000 euros, del Ministeri de Cultura perAquel aire infinito, un text molt poc conegut de l'autora. El va escriure el 2002, es va estrenar l'any següent a Sagunt, però no es va editar fins al 2009, condició indispensable per rebre el guardó. Cultura destina el premi a una obra publicada l'any anterior per un autor espanyol en una llengua oficial de l'Estat. Ñaque Editora, una editorial especialitzada en arts escèniques amb seus a Ciudad Real i Madrid, va complir el requisit de la publicació.

Cunillé es va mostrar ahir «molt contenta» per aquest premi per a una tragèdia que presenta la trobada entre un immigrant, un Ulisses dels nostres temps, i quatre dones que vénen a ser les Medea, Fedra, Electra i Antígona dels mites clàssics. Les seves breus declaracions haurien d'ocupar un lloc privilegiat a les hemeroteques. Per la seva enorme timidesa, té pànic a les entrevistes i a les aparicions públiques. Tant que Cunillé no participa mai en les presentacions de les estrenes dels seus textos i també costa trobar una fotografia seva. «Sóc molt dolenta parlant de la meva pròpia obra», va afirmar ahir a Europa Press, tot i que sí que va puntualitzar que aAquel aire infinitopretén apuntar la vigència, l'actualitat, de què ens parlen els mites grecs.

HONGARESA DE TEATRE /Aquel aire infinitoes va estrenar a la Casa de Cultura de Sagunt el gener del 2003 i també es va veure el mes següent a la Beckett, només dos dies, durant un cicle dedicat a l'autor Paco Zarzoso i a la companyia Hongaresa de Teatre. Al grup valencià, format el 1995 per Cunillé, Zarzoso i Lola López, segueix vinculada una autora de fidelitats manifestes, com la que manté amb la mateixa Beckett. Allà es va formar en els seminaris de dramatúrgia textual de José Sanchis Sinisterra i sota l'impuls d'El Teatro Fronterizo, estrena la seva primera obra,Rodeo (1992), dins d'un cicle de nous autors que es va programar al Mercat de les Flors.

Notícies relacionades

Coherència i segell propi

¿Val la pena?

A partir d'aquellapremière,va desenvolupar una incessant producció de textos marcats pel seu esquematisme, llenguatge precís i unes atmosferes tan íntimes com enigmàtiques. La particular dramatúrgia de Cunillé va obtenir aviat la complicitat de Xavier Albertí, el director que ha muntat més obres seves i amb qui ha ampliat els marges de la seva escriptura teatral, sobretot des de la seva entrada al Lliure a partir de l'any 2002.

Barcelona, mapa d'ombres (2004), dirigida per una altra còmplice com Lurdes Barba, va ser una altra de les obres que va impulsar la seva trajectòria cap a nous territoris. El text, que va tenir una versió cinematogràfica de Ventura Pons, li va donar el Premi Ciutat de Barce-lona. Tres anys després, quan ja era artista resident del Lliure, el reconeixement va ser més gran amb el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat perAprès moi, le déluge,una peça amb un gran èxit de públic i de crítica.