Kim Jee-won: "La venjança no és cap triomf"

-Una de les coses més interessants d'I saw the devilés l'evolució dels personatges principals: l'assassí i el marit d'una de les seves víctimes. La diferència entre el mal i el bé que representen es dilueix a poc a poc.

-Sí, al principi és ben clar qui és el bo i qui és el dolent. Però, a mesura que la història avança, durant el procés de venjança, aquest contrast es trenca. El bo s'ha de convertir en un monstre per poder venjar-se. Amb això no vull dir que portar a terme una venjança sigui una victòria. Al contrari: en aquest moment crític, el bo ho perd tot. Volia fer un drama a partir d'aquesta idea.

-De fet, el magnífic pla final de la seva pel·lícula deixa ben clar que ni justifica ni defensa la venjança.

-Clarament. Volia allunyar-me del tot de les pel·lícules en què es justifica d'alguna manera la venjança perquè, per mi, el triomf de la venjança no existeix. Per portar a terme una venjança s'ha de pecar, i per aquesta raó la salvació no arribarà mai per aquesta via.

SEnDUna constant del nouthrillercoreà, evident en el cine de directors com Park Chan-Wook (Old boy) i Bong Joon-Ho (Memories of murder), és la barreja perfecta de gèneres. ¿Aquesta hibridació és buscada o flueix de manera natural?

-Tant els directors que ha esmentat com jo mateix pertanyem a una generació molt familiaritzada amb la barreja de gèneres, d'estils i de formats. De fet, arran de Quentin Tarantino, aquest encreuament s'ha convertit en una cosa normal. AI saw the devil hi hathriller,comèdia, drama, gore… Però aquesta combinació va sorgir de manera instintiva.

Notícies relacionades

Un film que converteix el Pare Noel en un ésser terrorífic triomfa a Sitges

La Casa Natal de Dalí exposa un quadre inèdit que va regalar al seu amic, el fotògraf Meli, a canvi d’un retrat del seu casament

-Acaba de citar Tarantino. ¿Reconeix en la seva pel·lícula la influència del thrillernord-americà?

-Sí. De fet, la meva referència era Zodiac, de Fincher. També vaig veure moltsthrillersnord-americans dels anys 70 durant la preparació de la pel·lícula, i suposo que m'han influït de manera inconscient.