La polèmica història del creador de Facebook

La freda estadística diu que Facebook té en aquests moments 500 milions d'usuaris repartits per bona part del món, genera uns ingressos de 25.000 milions de dòlars i que el seu creador, Mark Zuckerberg, de 26 anys, té un patrimoni de 4.000 milions de dòlars. Totes aquestes dades il·lustren bé les repercussions del fenomen Facebook, una idea única en tota una generació, com assegura un dels personatges del film de David Fincher consagrat al tema, el fenomen social més important dels primers 10 anys del segle XXI. Però La red social, la gran pel·lícula nord-americana del que queda d'aquest any, és bastant més que unbiopicsobre Zuckerberg o el recompte sumarial dels fets determinants en la creació de la gran xarxa social del nostre temps.

Zuckerberg, nascut el 1984, de físic no gaire similar al de l'actor que l'interpreta al film, Jesse Eisenberg (Una història de Brooklyn, Adventureland, Benvinguts a Zombieland), va estudiar a Harvard i va ser allà, a les dependències d'aquesta universitat tan il·lustre, on va començar a parir els seus revolucionaris programes informàtics. Des del principi va tenir problemes, ja que va ser acusat de piratejar el sistema d'in-

ternet de la universitat. L'any 2004 va crear Facebook i, tal com argumenta la pel·lícula de Fincher, va tenir clar que allò seria una verdadera revolució i que es faria ric amb ella. De moment, les dues coses s'han complert.

EGOISTA I DESVALGUT / La visió que dó­na Fincher del personatge juga la carta d'una certa ambigüitat. El ­Zuckerberg del film -el verdader diu que no se sent reconegut a les imatges- és antipàtic, egoista, i assessorat, o mal assessorat, per l'ambiciós Sean Parker (Justin Timberlake), un geni de les finances lligades a la tecnologia d'internet, trenca amb el seu millor amic i mostra la seva faceta més arribista. Però, al mateix temps, Fincher el presenta com un paio tancat en si mateix, una mica desvalgut, un cervell revolucionari que se sent incòmode al món on viu.

La particular visió és del director de Seven i Zodiac, però també del responsable del guió del film, ni més ni menys que Aaron Sorkin, que després de donar una lliçó en matèria de televisió i cine centrat en els polítics nord-americans (amb la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca i les pel·lícules El president i Miss Wade i La guerra de Charlie Wilson), s'introdueix aquí en els mecanismes i apogeu de les xarxes socials.

Fincher i Sorkin han construït un artefacte narratiu molt hipnòtic (i dialogat a la velocitat del so, una de les millors qualitats del guionista) que es ramifica a partir de les sessions sobre el plet establert per aquells que es van sentir robats o traïts per Zuckerberg. A partir d'aquí, una història dura, impúdica i veraç sobre un dels grans fenòmens d'avui.

En les estrenes d'aquest cap de setmana coincideixen tres directors espanyols de diferent singladura. Bigas Luna, que a Di Di Hollywood explica les peripècies dramàtiques d'una jove actriu espanyola que triomfa als Estats Units, ha provat en diverses ocasions l'aventura nord-americana, mentre que el debutant Luis Berdejo ha rodat La otra hija en anglès i amb Kevin Costner al capdavant del repartiment. Agustí Villaronga, amb unes atmosferes inquietes i perverses que haurien pogut ser equiparades en els seus inicis (Tras el cristal) amb algunes pel·lícules de Bigas Luna, aconsegueix amb Pa negre unir algunes de les seves obsessions amb un relat més o menys tradicional ambientat en l'àmbit rural català de postguerra.

Notícies relacionades

'La xarxa social', la revenja dels novells

David Fincher: «Vaig deixar Facebook al final del rodatge»

Di Di Hollywood segueix els passos de Yo soy la Juani, encara que amb un personatge diferent i substituint Verónica Echegui per Elsa Pataky. Però la idea és la mateixa, mostrar com una noia de l'extraradi intenta sortir per tots els mitjans del seu món monòton i sòrdid per triomfar com a artista. El personatge de Pataky pateix en carn pròpia tots els revessos esperats i mostrats tantes vegades pel cine. L'èxit i el triomf tenen un preu i Bigas Luna indaga sobre les possibilitats de sortir indemne de l'empresa. Berdejo és menys ambiciós i es limita a filmar un relat de terror, amb casa solitària, amenaces externes i problemes entre un pare divorciat i la seva filla adolescent, basat en un text de l'escriptor John Connolly. Convèncer Costner perquè interpretés el pare potser va ser més fàcil que donar-li una certa entitat a aquesta història en terra de ningú.

'PA NEGRE' / Pa negre està més equilibrada entre les seves pretensions i els seus èxits. Molt ben interpretada (Nora Navas, que dóna vida a la ­mare del petit protagonista, va guanyar el premi a la millor actriu a Sant Sebastià), treballa els elements del drama de postguerra, amb la im­possibilitat de la reconciliació com a tema, amb pinzellades sobre la sexualitat tan pròpies del cine de Villaronga.