'La xarxa social', la revenja dels novells

Faula moral densa, loquaç i addictiva, la nova pel·lícula de David Fincher -potser la seva obra més completa i socialment rellevant- està menys interessada amapar el sistema d'interaccions humanes creat per Facebook que a psicoanalitzar-lo a través del seu cofundador. Si Ciutadà Kanemostrava la impossibilitat de reconstruir la vida d'un individu visionari,La xarxa socialtracta d'entendre la invenció d'una idea visionària per part d'un individu inexplicable que, quina ironia, va crear un espai ubic per a l'amistat mentre ell mateix només aconseguia aïllar-se. Motivat per la seva gelosia amb tot aquell que fos més sociable que ell -tothom-, es converteix aquí en (anti)heroi d'una tragicomèdia shakespeariana d'abast universal, plena de luxúria -als diners, l'estatus o l'amistat- i traïció, que a la vegada és el retrat de la societat de narcisistes en la qual ens hem convertit, entestats a publicitar el minut a minut de la nostra quotidianitat, els nostres estats d'ànim canviants i la nostra si­tuació sentimental. És, per tant, un esdeveniment cinematogràfic imprescindible, i una obra mestra.

>> Tornar a l'especialTornar a l'especial