Manuel Alexandre, l'home que sempre va estar allà

Manuel Alexandre va ser l'actor sempre present, que va nodrir amb magistral discreció els millors títols de la cinematografia espanyola, des deBienvenido Mr. Marshallfins aEl bosque animado, i sintetitzant amb un gest les bondats de l'home humil i la saviesa emocional de l'illetrat.

"He fet 312 pel·lícules i sempre m'ho he passat molt bé. En la meva professió, m'ha agradat fer-ho tot molt senzill però molt diferent", reconeixia fa un any. Senzillesa, discreció i ductilitat van ser adjectius que s'ajustaven a qui, per justícia, es va convertir en un dels millors robaescenes del cine espanyol.

Alexandre, com tota una generació de grans cares del cine espanyol, havia canviat la qualitat de secundari per la d'imprescindible, i s'havia convertit en un factor comú que fila els clàssics nacionals més destacats. I així, per a tota una generació, i també a través del teatre i la televisió, es va convertir en una presència habitual que no se sabia si era a la pantalla o assegut a la taula a l'hora de menjar.

"A Espanya no es poden escollir papers perquè, si no, es passaria molta gana", explicaria aquest actor, que va participar així mateix en nombroses comèdies dels anys 70.

Actor per Fernán Gómez

Alexandre va començar estudis de Periodisme, però l'esclat de la guerra civil espanyola va interrompre la seva formació. Finalitzat el conflicte, va donar classes de Declamació al Real Conservatorio de Madrid, i va compartir aula amb Fernando Fernán Gómez i Rafael Alonso.

"Jo sóc actor per Fernando Fernán Gómez". "Ho vaig decidir quan vaig veure el meu amic recitar uns versos a l'escola de Carmen Seco. No havia vist mai a ningú abans llegir poesia així. Des d'aleshores jo ja no recito", assegurava.

Fernán Gómez va comptar amb ell per a títols comPesadilla para un rico oFuera de juego,i van compartir l'èxit de la sèrie de televisióLos ladrones van a la oficina, però qui li va donar l'oportunitat d'aparèixer per primera vegada en una pantalla va ser una altra figura essencial de la seva trajectòria: Luis García Berlanga.

Amb Berlanga, Cuerda i Bardem

Bienvenido, Mr. Marshall va ser el seu triomfal debut, al qual van seguir clàssics emocionals comCalabuch, Los jueves, milagro iPlácido, però també títols més tèrbols del director, comTamaño natural o les seves últimes pel·lícules:Todos a la cárcel iParís-Tombuctú.

I el trio d'asos que va ajudar a conformar el suculent patrimoni cinematogràfic d'Alexandre el completa José Luis Cuerda, que va treure suc de la gentil veterania de l'actor als anys 80 i 90. El realitzador no va dubtar a incloure l'actor en el seu catàleg surrealista de la celebradaAmanece que no es poco i la seva seqüela no oficial,Aisí en el cielo como en la Tierra, així com enEl bosque animado oLa marrana.

Altres mestres, com Juan Antonio Bardem -aCalle mayor iLa venganza-, Miguel Picazo -aExtramuros- o Mario Camus -El prado de las estrellas-, van comptar amb la calidesa que donava a cada interpretació Manuel Alexandre, que sostenia amb solidesa les bigues d'aquestes pel·lícules.

Goya d'honor

Curiosament, després d'aquesta brillant carrera com a intèrpret de repartiment, en els últims anys va afrontar papers protagonistes, com el d'El ángel de la guarda, amb què va guanyar el premi d'interpretació a Gijón, o els idil·lis tardorencs dePrimero y último amor, d'Antonio Giménez-Rico, oElsa y Fred, per la qual va optar al Goya al millor actor principal. Al final va aconseguir el Goya d'honor.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

La seva infatigable dedicació a la professió no va fer disminuir el seu ritme de treball al segle XXI: títols destacables d'aquest període sónEl caballero Don Qujote, de Manuel Gutiérrez Aragón;Incautos, de Miguel Bardem, o¿Y tú quién eres?, en què va interpretar un malalt d'Alzheimer a les ordres d'Antonio Mercero i amb José Luis López Vázquez. La seva última gran interpretació va ser la de Francisco Franco en la sèrie de televisió20-N,quan ell va lluitar en el bàndol republicà.

Però ni cine ni televisió, ell sempre va ser un home de teatre. "No vaig gaire al cine, el que m'agrada de veritat és el teatre, una raresa d'un home jove com jo", reconeixeria entre bromes en els seus últims anys de vida. Als escenaris va representarLuces de Bohemia, Madre coraje y sus hijos, amb la companyia de Lluís Pascual, així com, ja al final de la seva carrera, la versió teatral d'Atraco a las tres.