El retorn del mestre

Una de les cites inexcusables d'aquesta edició del festival de Sitges era, sens cap dubte, la presentació deThe ward, l'última pel·lícula d'un cineasta tan afí al certamen com és el veterà John Carpenter. L'any 2001 s'havia projectat el seu llargmetratge anterior,Fantasmes de Mart, i des d'aleshores el director deLa noche de Halloween havia estat inactiu pel que fa al cine. En tota aquesta dècada solament havia fet dos episodis de la sèrieMasters of horror, un de centrat en l'assassí d'una clínica avortista,Pro-vida, i un altre sobre una pel·lícula maleïda,El fin del mundo en 35 mm.

Per això, la presentació d'ahir deThe ward significava una petita fita per als amants del gènere, ja que la sensació generalitzada era que la indústria ja no confiava en Carpenter i era impossible que tornés a fer una pel·lícula. No solament l'ha fet, sinó que demostra que manté la seva saviesa narrativa i la capacitat per convocar el terror sense subterfugis.

Ambientada als anys 60

Notícies relacionades

'Secuestrados' impacta amb la seva visió d'un violent assalt

La vida sense Paul Auster

The ward està ambientada als anys 60 i l'acció transcorre íntegrament en una institució mental. La seva protagonista, ingressada al centre a causa d'un trastorn, està encarnada per Amber Heard, afí al gènere des que va ser l'heroïna deBenvinguts a Zombieland i reconvertida aquí, en alguns plans, en un creuament perfecte entre Grace Kelly i January Jones, la rossa protagonista deMad men.Carpenter torna a fer de l'economia de mitjans autèntica virtut i apel·la a la noció de classicisme sense sotmetre's a cap moda actual: decorat inalterable, psiquiatre de presència ambigua, infermers una mica sinistres, quatre noies ingressades per desvaris diversos i amenaça latent d'un fet terrible que va tenir lloc en el passat.

Assalt a la comissaria del districte 13, La noche de Halloween, La cosa, El príncep de les tenebresiFantasmes de Mart eren films sobre la persecució d'algun personatge indefens en un espai inalterable.The ward repeteix la idea recorrent en un escenari tan inquietant com un manicomi i jugant perfectament amb el que els personatges veuen o s'imaginen. És el retorn rotund d'un mestre inconformista de l'horror de sèrie B.