FLAMENC AL COLISEU LÍRIC

Fascinats per un barber

Enrique Morente reivindica el perruquer de Picasso en un documental que inclourà el seu recital de BCN

El 'cantaor' obre demà al Liceu el cicle 'Catalunya Arte Flamenco'

Cabellera indomable. Enrique Morente, en una barberia del barri barceloní d’Hostafrancs. / {periodico}

3
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / Barcelona

«A tots dos ens agrada el classicisme i la transgressió; l'atreviment, l'anticonvencionalisme, el suïcidi, ¡la bogeria!, en el sentit meravellós de la paraula», admet Enrique Morente, fent referència al seu admirat Pablo Picasso. La creativitat d'ells dos no coneix límits (ni tisorades). El cantaor ja va descobrir en el disc Pablo de Málaga la faceta menys coneguda del pintor: la d'escriptor. I ara vol aprofundir en la relació que va tenir amb el seu barber, Eugenio Arias, i plasmar-la en un documental. Un film que inclourà una part del recital que oferirà demà al Liceu, en l'obertura del cicle Catalunya Arte Flamenco.

De moment, ja ha començat el rodatge al poble madrileny Buitrago de Lozoya, on va néixer el barber i on hi ha el museu amb «tots els quadros i obres» amb què Picasso li pagava els seus serveis. Per si desconeixen la història, Eugenio Arias no s'encarregava només d'empolainar-lo.

Qui va ser capità de l'Exèrcit republicà va obrir una barberia a Valauri (França), on va recalar el pintor l'any 1947. I durant 26 anys van compartir partides de cartes, militància comunista, tertúlies, corrides de toros a Nimes i Arles... «I també li feia de filtre: tothom qui volia visitar Picasso passava abans pel seu local», apunta el músic.

Françoise Gilot, una de les dones de Picasso, va explicar en un llibre que el pintor tenia la mania que només li podia tallar els cabells Arias i les seves dones. Li feia por que li poguessin extreure la seva força vital. Curiosament, dels cabells de Morente se n'encarrega precisament la seva dona, la bailaora Aurora Carbonell. «Sempre em pela ella perquè tinc els cabells molt rebels; tiren cada un per la seva banda». ¿I que fa per no quedar-se calb, com li va passar a Pablo Picasso? «Deu ser la marca de whisky», diu, entre rialles.

Amistat entranyable

El cantaor s'ha proposat «donar a conèixer la figura d'Eugenio Arias i, sobretot, explicar l'entranyable relació d'amistat que hi havia entre ells. Confiaven plenament l'un en l'altre», subratlla. Segons sembla, les converses que tenien incloïen fins i tot lliçons d'art: «Arias, quan mires un quadro primer has de buscar-hi el dibuix. El color és una cosa que s'hi afegeix després», el va il·lustrar en certa ocasió. Bé, doncs Morente llueix durant aquesta entrevista una americana negra amb dos impactants dibuixos que li ha fet la seva dona per a l'ocasió (la portarà també al Liceu). «El de davant és una cara molt picassiana, i el de darrere són els grans ulls de Picasso», aclareix el cantaor.

Sting i Pat Metheny

Aquest documental inclourà estampes familiars gravades a Albaicín (Granada), i si les negociacions no es frustren, hi participaran també artistes com Sting, Jaime Cullum, Elvis Costello i Pat Metheny (amb qui ja ha treballat anteriorment). I també el seu fidel company d'entremaliadures: Eric Jiménez, el bateria de Los Planetas i Lagartija Nick (el disc Omega passarà als annals de la història). De fet, Eric l'acompanyarà també en el concert de demà. «El vaig conèixer un dia en un bar. Portava una caputxa ¡en ple mes d'agost! Era perquè no el reconeguessin i la seva dona no sabés que estava prenent copes, ja que li havia dit que estava treballant a Almeria. I jo vaig acabar comprant una altra caputxa, és clar».

La presència del bateria la justifica, sobretot, la interpretació de la peça Guern-Irak. «És el tema central del disc i, per a mi, el més important. Representa tant el quadro El Guernica com les atrocitats de la guerra de l'Iraq. Tot i que ara es podria dir Afganistan. Desafortunadament, la temàtica d'El Guernica continua estant d'actualitat».

Tornant a la relació del barber i Picasso, si per al pintor Eugenio Arias va ser el seu gran confident, ¿qui és el d'Enrique Morente? «El meu altre jo». Però, ¿potser és capaç de desdoblar-se? «Sí, sí. Si fins i tot tinc tres i quatre cares...». Vaja, ¿i quina és la millor de totes? «La que tinc quan faig bromes. La que tinc quan ric».

Notícies relacionades

Vegeu més moments de l'entrevista a

www.elperiodico.cat