JAUME SISA: "El seu programa de TV va ser un dels millors"

Amb José Antonio Labordeta se'n va el degà dels cantautors, un home que va aconseguir una cosa que no he vist mai: la unanimitat dins del gremi. Tothom l'estimava i en parlava bé. Era un artista respectadíssim en un món on els egos, les enveges i les rivalitats són molt forts, encara que això sigui una cosa que no aflori en públic. En aquest sentit, Labordeta era especial. Se'l respectava no només com a artista, sinó també com a persona.

Fa un parell de mesos vaig anar a casa seva amb alguns socis de la SGAE a entregar-li la medalla d'or de l'organisme, un guardó, per cert, que s'atorga a molt pocs artistes. Però quan es va plantejar entregar-l'hi a ell, hi va haver unanimitat total.

Notícies relacionades

Isabel Allende: «Paraula a paraula, llibre a llibre, vaig esbrinant qui soc»

Elegia coral de les situacions quotidianes

Hi ha una anècdota que explica molt bé com era. Durant la dictadura, cap als anys 60, van posar  un policia de la Brigada Social perquè seguís els seus passos. En aquella època ja sospitaven que el seu pensament era d'esquerres. José Antonio es va adonar que sempre es trobava amb el mateix paio al bar, al quiosc... Després d'una setmana de veure'l per tot arreu, es va dirigir a ell. El policia va negar que ho fos però al final ho va acabar admetent. Llavors, Labordeta el va convèncer que seria millor anar junts als llocs perquè així s'adonaria que portava una vida normal. Es van fer amics, fet que mostra la humanitat d'aquesta persona que provenia d'una família d'intel·lectuals.

Tampoc és estrany que triomfés amb el programa Un país en la mochila, de TVE. Per mi, un dels millors que he vist perquè ho tenia tot: era instructiu, amè i cultural, en el sentit més ampli de la paraula. Labordeta va recórrer Espanya amb la motxilla a l'esquena mostrant la cara més desconeguda del país. En aquells capítols també queda reflectida la seva grandesa.