François Ozon: «Les embarassades són sensuals i misterioses»

És un dels autors més prolífics del cine europeu. Tan sols uns mesos després d'estrenarRicky, torna a les pantalles espanyoles ambMi refugio, una meditació sobre la maternitat i la mort per la qual va ser premiat en l'últim Festival de Sant Sebastià.

–La seva pel·lícula s'inicia amb una escena tan dura que resulta difícil no apartar la mirada de la pantalla: dos jonquis s'injecten heroïna.

–Ho sé, i aquesta era la idea. M'agrada que l'espectador se senti assaltat per les meves pel·lícules. Tot succeeix molt ràpidament: Mousse, la protagonista, es droga amb el seu nòvio, ell s'injecta una sobredosi, ella es desperta després de dos dies en coma i descobreix que el seu nòvio ha mort i que està embarassada, i tot això en els primers 10 minuts de pel·lícula. Volia que l'espectador sentís la pèrdua i el buit. Així m'allibero de tots els elements melodramàtics i puc centrar-me més a explorar les emocions de la noia.

–Com per exemple la recerca d'un refugi, ¿oi?

–Sí, abandona el refugi de l'heroïna i troba un refugi físic a prop de la naturalesa, un lloc per mirar de reconciliar-se amb ella mateixa.

–La seva anterior pel·lícula, Ricky, parlava de la maternitat des d'un enfocament diferent: era la història d'un nadó amb ales. ¿Podria dir-se que les dues obres són complementàries?

–En realitat, la maternitat és un tema que he explorat sovint. Les dones embarassades són fascinants. El seu cos experimenta una metamorfosi, és molt atractiu, sensual i misteriós. Tothom vol tocar una dona embarassada. Des del primer moment li vaig dir a la meva actriu, Isabelle Carré, que volia erotitzar el seu cos i el seu melic. És el verdader protagonista de la pel·lícula.

–El seu embaràs és real. ¿No es va plantejar mai utilitzar una pròtesi en el rodatge?

–No, per a mi el més interessant del projecte era rodar amb una actriu embarassada. No és freqüent, perquè els estudis no solen voler utilitzar embarassades reals, resulta molt perillós a nivell financer. Estic fart de veure panxes falses a la pantalla.

–¿En quina mesura va complicar el rodatge l'embaràs de l'actriu?

–Isabelle és una actriu brillant, molt conscient del seu art, però en aquesta pel·lícula el seu estat físic li va provocar un estat d'incertesa. Estava ultrasensible. Rodar li resultava extremadament difícil a nivell físic: caminar amb el vent de cara per la platja, aixecar-se d'una cadira, pujar a una duna... De fet, no estava segura de poder suportar tot el rodatge, ni físicament ni mentalment. Per a un director, és excitant capturar el moment en què el seu intèrpret perd el control.

–¿Per què li interessa tant la maternitat?

–La nostra societat la idealitza, s'associa sempre com una cosa positiva. L'instint matern no és una qualitat consubstancial a totes les dones. Donar la vida es converteix per a ella en una forma d'exorcitzar el dolor per la mort del seu amant.

Notícies relacionades

T'estimaré sempre, 'Phillip Morris ¡Te quiero!'

La pèrdua compartida, 'Mi refugio'

–Un altre dels temes recurrents de la seva filmografia és la mort. L'ha explorat des de multitud d'àmbits.

–Suposo que m'obsessiona i la veritat és que em preocupa una mica. Quan em poso a escriure no en sóc conscient, però totes les meves històries acaben virant cap aquest tema. N'hauré de parlar amb el meu psicòleg.