Mar Gómez balla amb un capellà a La Villarroel

Les cordes d'un estenedor recorren l'escenari, on unadonnade l'estil d'Anna Magnani s'aplica en les feines tedioses i quotidianes. Irromp un home amb sotana i es destapen els desitjos i les contradiccions. Com a tercer personatge, una rentadora és testimoni actiu del centrifugat emocional de la parella. Així transcorre Dios menguante, una peça creada el 2006 per Mar Gómez i Xavier Martínez amb què la ballarina es va alçar amb el premi Max a la millor intèrpret de dansa el 2008. L'obra, que conjuga moviment, humor i teatralitat, arriba per primera vegada a Barcelona, el 17 d'agost a La Villarroel, després de quatre anys voltant per Espanya. Programat dins del cicle Dansalona, l'espectacle serà a la sala de l'Eixample fins al dia 27.

Gómez i Martínez, en el seu primer duo junts, van buscar la inspiració en les pel·lícules del neorealisme italià, amb els carrerons plens de roba estesa, les seves temperamentals dones i els capellans. Volien un conflicte per a l'acció i el van trobar en la batalla entre la libido i la castedat. Van concebre una història sobre la vulnerabilitat de l'ésser humà davant les seves emocions que, a diferència de moltes propostes de la seva disciplina, «s'entén perfectament».

HUMOR I IRONIA // «És una obra molt narrativa i teatral, amb imatges molt potents i una trama molt senzilla», afegeix la directora artística. Això sí, les lectures a la platea difereixen. «Hi ha gent que en percep el subtil dramatisme i d'altres que riuen molt i ho veuen amb més frivolitat. Una de les característiques dels nostres treballs és el sentit de l'humor, la ironia, però aquí hi subjau també un toc dramàtic», diu Martínez, que en firma la direcció coreogràfica.

Notícies relacionades

Rosalía i el seu nou disc, una qüestió de fe i paciència: aquesta nit revelarà més detalls del seu quart àlbum

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

La música de Nino Rota i un parell d'àries italianes acompanyen els intèrprets en aquest viatge convuls «abocat al fracàs». No és fàcil, expliquen, dansar entre tant de parament, però ells volien traslladar a l'espai escènic el turment i la lluita que viuen els personatges. Ell, amb els seus dubtes, i ella, amb «un nuvolot a sobre que fa que tingui un cor fort», diu Gómez, que el 1992 va crear la companyia que porta el seu nom, actualment resident al Teatre Modern del Prat de Llobregat.

Durant les festes de la Mercè presentaran a la Ciutadella unremaked'aquesta obra, en format de carrer, titulatHeart wash. Després seguiran amb els seus bolos. «Actuem molt a Galícia, Aragó, Madrid, Euskadi... Ens coneixen més a fora que aquí. A Catalunya hi falta un circuit de dansa», postil·la Martínez.