¡A jugar! 'Toy Story 3'

Realment fa falta una tercera entrega?», s'han estat preguntant els últims mesos molts fans deToy Story, potser a manera d'escut contra la possibilitat queToy Story 3, que arriba avui a les nostres pantalles, no fos una barreja de perfecció tècnica, humor i imaginació tan modèlica com les seves predecessores. Al capdavall, ¿quant es pot esprémer la gallina dels ous d'or abans que s'ofegui? El director Lee Unkrich es devia preguntar el mateix. «Durant els quatre anys que he passat fent la pel·lícula he temut que no estaria a l'altura», assegurava fa uns dies, durant la visita promocional a Madrid. «No volia ser considerat com el paio que va fer l'episodi dolent deToy Story». Els resultats de taquilla diuen que tant Unkrich com els aficionats ja no tenen per què tenir por.

Toy Story 3ha recaptat més de 550 milions d'euros a tot el món des que es va estrenar als Estats Units fa un mes i mig, cosa que la converteix en la pel·lícula d'animació més taquillera en tota la història de la factoria Disney-Pixar. A Espanya, aterra amb 714 còpies, 280 en 3D. Cap de les 18 còpies que s'estrenen doblades o subtitulades en català ho fa en format tridimensional malgrat el compromís verbal que, segons fonts del Govern de la Generalitat, hi havia amb Disney. Els estudis, com fan habitualment, al·leguen motius econòmics: el públic, sostenen, preferirà veure la pel·lícula en castellà.

De totes maneres, la pel·lícula també aquí promet tenir un èxit aclaparador tot i ser, entre les tres entregues, la més melancòlica –en aquest sentit, connecta amb altres títols recents de la productora Pixar, comWall-E(2008) iUp(2009)–.Toy Story 3és una meditació sobre el dolor que causa deixar enrere la infància, la condició efímera de la vida i aquest sentiment insensat anomenat amor. «Al final les llàgrimes em queien galtes avall. Vaig mirar al meu voltant i tothom estava com jo», va comentar recentment John Lasseter, cap de Disney-Pixar i productor executiu de la pel·lícula, al recordar una de les lectures de guió celebrades per tot l'equip.

També, això sí, és la més hiperactiva de les pel·lícules de Pixar, gairebé com una versió animada deLa gran evasióque, sobretot a la segona meitat, funciona com una llarga seqüència d'acció cada vegada més tensa i frenètica, puntuada per memorables dosis d'humor absurd: la trobada de la nina Barbie amb un amanerat Ken o el moment en què Buzz Lightyear és reprogramat i torna a la vida parlant castellà –en la versió espanyola, l'astronauta adopta la veu de Diego el Cigala–. Aquesta escena, com bona part de la pel·lícula, és un autoindulgent homenatge a una sèrie de personatges –Buzz, el noblecowboy Woody, el rondinaire Mr. Potato, l'espantadís dinosaure Rex– que avui estan tan còmodament instal·lats en la cultura pop com Mickey Mouse i Bugs Bunny, com Homer Simpson i els Set Nans.

CINC PREMIS OSCAR / ¿Com s'ha endinsat tant Pixar en l'imaginari col·lectiu? ¿Quin mètode ha seguit per revolucionar el cine d'animació –Disney fins i tot va haver de comprar la companyia per no quedar-se en fora de joc–,

Notícies relacionades

Lee Unkrich: «Miro d'escoltar el nen que hi ha en mi»

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

guanyar cinc dels nou Oscars que Hollywood ha concedit en la categoria de millor pel·lícula d'animació i ingressar 5.000 milions d'euros? Al llarg de 15 anys i 11 pel·lícules, l'estudi ha mostrat fe utòpica en el progrés tècnic, devoció artesanal per la qualitat i un ull gairebé imbatible per al màrqueting. I han sabut apel·lar a emocions primàries, perquè tots hem sentit alguna vegada afecte per una joguina, i hem imaginat quines aventures viuria a esquena nostra, i finalment l'hem abandonat, perdut o regalat.

«Intentem explicar històries per a tota la família», explica Unkrich, «fer pel·lícules que nosaltres veuríem al cine», en què la tecnologia està al servei del drama i no al revés. Potser és per això queToy Story 3amb prou feines es beneficia de la tercera dimensió. A part d'uns euros a l'entrada del cine, el 3D no afegeix res de significant a unes imatges ja per si mateix enlluernadores. Les ulleres això sí, almenys ens serviran per amagar les llàgrimes.