Un llibre per a l'estiu

Passa cada any. Tan bon punt la canícula fa estralls el personal busca desesperadament el seu llibre per a l'estiu. Alguns fa temps que el tenen reservat, però la majoria necessita assessoria per no equivocar-se davant una decisió tan important. Els que ens dediquem a això tenim sempre en cartera tres o quatre títols perquè per a gustos, varietat. El més normal seria que si avui em preguntessin per algun llibre per llegir, jo els en donés diversos. I el més lògic és que fossin novel·les policíaques de tipus nòrdic, per allò que s'ha d'aprofitar el filó fins a punts indicibles, tot i que també hi entraria algunbest-seller, de qualitat, això sí, d'entre 700 i mil pàgines perquè duri tot el mes.

Malgrat tot, aquest any he decidit passar comptes i els animaria a fer el mateix. Ha arribat l'hora que aprovi alguna d'aquelles assignatures literàries pendents que arrossego des de fa anys amb sentiment de culpa. Així que m'enfrontaré amb alguns d'aquells clàssics, que ¡Oh, maleït pecador! encara no he llegit. En alguns casos perquè vaig escollir un mal moment i, en altres, perquè llavors em van semblar una llauna. I els suggereixo que facin el mateix perquè el clàssic és el gran desconegut. Ja sé que quan a algú se li pregunta quins són els seus llibres preferits, molts responen sense rubor queGuerra i pau,Mientras agonizo,La muntanya màgica,Cien años de soledad, i fins i totA la recerca del temps perdut, quan ni saben que consta de set volums. No els demanin que els facin un resum de l'argument ja que els posarien en un compromís. Però com que jo he disfrutat com un boig amb la història de Fabrizio del Dongo al costat del llac de Como, amb les aventures marítimes del balener Ahab, les sentimentals del Valmont de Choderlos de Laclos, les militars del suboficial Giovanni Drogo a la fortalesa Bastiani, o les de Tom Sawyer, entre d'altres, he decidit tornar a enfrntar-me amb Leopold Bloom i amb el doctor Zhivago. Sí, ho confesso, no he llegit l'obra deJoyceni la deBoris Pasternak,però sí que vaig llegir al seu diaPor qué hay que leer a los clásicos,d'Italo Calvino,de qui sempre porto gravada a les meninges la seva màxima, que és el meu lema: «L'única raó que es pot adduir és que llegir els clàssics és millor que no llegir els clàssics».