crònica

Dr. John i la seva banda agiten l'Auditori

El mític i septuagenari músic va presentar nous temes i va desbordar vitalitat

1
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

El mític Malcolm JohnMacRebennack, Jr., bastant més conegut com a Dr. John, torna als escenaris de Barcelona en un moment en què el groove de Nova Orleans està adquirint una nova popularitat gràcies a la telesèrieTreme.

El mateix músic va aparèixer en un capítol de la sèrie –el tercer– assajant amb la mateixa banda, The Lower 911, que es va portar dilluns a la nit a la sala 2 de l'Auditori: David Barard (baix, veus), el simpàtic HermanRoscoeErnest III (bateries, veus) i John Fohl (guitarra, cors), que a més a més va exercir com a notable teloner; van sonar, sobretot, temes del seu àlbum del 2002Time ain't waitin'.

Amb americana, ulleres de sol i collar vodú, el gairebé septuagenari Dr. John va assaltar l'escenari al ritme de la inevitableIko Iko, un encant. Va arribar al seu piano decorat de calaveres amb l'ajuda d'un bastó, però durant l'actuació va demostrar tenir encara vitalitat per donar i per vendre. A més, la seva veu enrogallada encara guarda força i carisma.

Notícies relacionades

NOVETATS I CLÀSSICS / El repertori es va dividir entre els clàssics i els temes d'un disc encara calent,Tribal(2010), gravat com el reivindicatiuThe city that care forgot(2008) amb The Lower 911. Entre els temes vintage van sonar meravelles comWild honey, coescrita amb Bobby Charles, heroi mai ben ponderat de la música popular que va col·laborar regularment amb Dr. John fins a la seva recent mort. O l'estàndard folkSt. James infirmary,I'm just a lucky so-and-so, de Duke Ellington, o aquella extraordinàriaI walk on guilded splinters–del seu clàssic disc de debutGris-gris (1968)– amb aire de cerimònia vodú.

El veterà músic de Nova Orleans es va aixecar del seient per aferrar-se a la guitarra en temes comLet the good times roll, la seva versióbluesydel Come ond'Earl King. I en números nous de trinca comOnly in America, de l'últim disc, es va moure pels camins d'una samba-bossa vitalista fins a dir bravo. Saber viure.