Sentir l'univers

Impressionant, la fotografia de l'univers del telescopiPlanckdivulgada la setmana passada. La calor convida a contemplar el cel de nit i són habituals durant el mes d'agost les trobades per veure les llàgrimes de sant Llorenç, quan fragments de pols del cometaSwift-Tuttle, anomenats Persèids, entren en contacte amb l'atmosfera de la Terra. La inauguració de l'Observatori Fabra el 1904 va donar un impuls a les tasques astronòmiques al nostre país i, més de cent anys després, continua sent un lloc de referència per als amants de l'astronomia, que durant l'estiu hi troben la possibilitat d'escoltar conferències a l'aire lliure i fer observacions amb el telescopi.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

Des de les nostres dimensions personals, concretes, l'univers ens confronta amb l'infinit. Tenint en compte la gran distància que ens separa de molts astres i malgrat l'enorme velocitat a què es desplaça la llum, mirar les estrelles és paradoxalment veure el passat: és a dir, una imatge que existia de vegades fa milions d'anys. Quan deixem navegar la nostra mirada pel mapa que els astres dibuixen dins la nit, ens sentim empesos a un doble impuls: un de racional i científic, que ens porta a comprendre i descriure l'univers, i un altre de dominat per la imaginació i la fantasia, que va portar els antics grecs a associar als astres històries mitològiques, com per exemple les de les Plèiades i les Híades, que Zeus va situar al cel commogut pel seu plany arran de la mort de llur germà Hies en una cacera.

Es conserven documents antics de l'estudi dels astres, com les tauletes babilòniquesEnuma anu enilo l'atles xinèsDunhuang, i va serAristarc de Samosel primer a postular que la Terra girava al voltant del Sol, malgrat que el model geocèntric dePtolemeuno va ser qüestionat definitivament fins aCopèrniciGalileu,ja al segle XVI. Ara la investigació astrofísica ens planteja el model d'un esclat inicial a partir del qual l'univers s'expandeix i revisa la interrelació entre l'espai i el temps. Però les constel·lacions continuen evocant herois i amors antics, i estrelles amb noms àrabs ens parlen de pastors i nòmades que hi trobaven un mapa on orientar-se. I en mots tan corrents com dilluns o divendres anomenem, potser sense ser-ne conscients, la Lluna i Venus.