Dones folkloristes

Josep Maria Ainaud acaba de publicar una interessant aproximació a l'escriptora, musicòloga i periodista Carme Karr. En la seva trajectòria periodística, convé destacar que va dirigir Feminal (1907-1917), un suplement mensual d'Il·lustració Catalana que reivindicava el paper de la dona i que es va fer ressò, per exemple, de la pianista Conxita Badia, de l'actriu Margarida Xirgu o de la dibuixant Lola Anglada. És en aquest context on la veu de la dona comença a adquirir una dimensió pública creixent que cal situar la protagonista del llibre de Joan Soler i Amigó Joana Vidal, folklorista. Tot i que durant el darrer terç del segle XIX ja apareixen personalitats com M. del Pilar Maspons i Joaquima Santamaria, és sobretot a l'inici del segle XX i a partir de les classes de folklore que Rossend Serra i Pagès va fer entre 1901 i 1917 a l'Escola d'Institutrius i Altres Carreres per a la Dona que sorgeix un grup excel·lent de folkloristes, on trobem Joana Vidal, però també Sara Llorens, que estudia la tradició índia i és autora d'un Rondallari de Pineda; Mercè Ventosa, que treballa sobre la influència de la mitologia grega en la rondallística catalana; Manuela Fina, que examina les analogies catalanes amb l'epopeia finlandesa del Kalewala; Adelaida Ferré; Maria

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Baldó...

A Joana Vidal, folklorista, Soler i Amigó ens ofereix un retrat d'aquesta dona realment rellevant, però alhora un recull de textos publicats i de material manuscrit, amb rondalles --incloent-hi set rondalles nord-africanes--, llegendes, cançons... També inclou conferències seves --com la que posa en relació Les mil i una nits i les rondalles catalanes, on destaca la procedència d'un remot tronc comú d'un seguit de rondalles que han anat evolucionant i adaptant-se a civilitzacions i paisatges diversos--, o la correspondència mantinguda entre Joana Vidal o Rossend Serra i Pagès entre 1904 i 1927. Però, a més, si repassem les anomenades missions de recerca per a la preparació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre 1922 i 1933, constatem que hi tenen un paper destacat folkloristes com Palmira Jaquetti, Maria Carbó, Mercè Porta o Dolors Porta. Una generació brillant que va quedar escapçada.