¿I qui és Delorean?

La capacitat exportadora de la música espanyola mai ha estat desbordant. I encara menys en la indústria independent. Per això titulars com els que segueixen estan tenint un orgullós ressò. «Delorean a Los Angeles», «Delorean remescla Franz Ferdinand», «Delorean a Addis Abeba», «ABC News entrevista Delorean», «Matador fitxa Delorean», «Pitchfork dóna un 8,4 al nou CD de Delorean»... La pregunta que pot ser que es faci el gran públic és: ¿I qui és Delorean?

Delorean són quatre bascos de volàtil personalitat musical establerts a Barcelona: al segle XX feien rock, als 20 anys van descobrir New Order, el 2004 ja es movien amb desimboltura en el punk-funk ballable, un estiu després van virar cap al house afrancesat i mentre perfilaven el seu nou canvi de rumb van treure Ayrton Senna EP, un maxi que els ha reportat unes valuoses crítiques i contactes en l'inexpugnable mercat anglosaxó. Han fet palanca a l'escletxa que anys enrere ja havien obrert The Pinker Tones i El Guincho.

So amb capes

Les apostes ja els eren favorables el 2009, però mentre la seva cotització creixia es van tancar al seu local del Poble Nou, van enriquir el seu so amb infinites capes i arranjaments i es van cremar els ulls davant la pantalla de l'ordinador construint un calidoscòpic videojoc ballable. Subhiza, el seu nou disc, no té imatges, però evoca idíl·liques albes i capvespres. És hipnòtic i alliberador, revitalitzant i afruitat. Un suc d'electrònica mediterrània amb extra de melodia pop i vitamina C.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

Potser és la recepta més encertada en temps de crisi. I potser per això ja se'ls rifen a l'estranger. Acaben de tornar de la seva segona gira pels Estats Units, des d'on el segell Matador (el de Yo La Tengo i Cat Power) va publicar mundialment Subhiza la setmana passada. La premsa internacional no escatima elogis i només els retreu el poc interès de les seves lletres. Però, per un altre costat, el seu euforitzant so els ha obert les portes de mitjans tan poc permeables com el canal de notícies ABC. Són petits passos per a la internacionalització del pop electrònic peninsular, però grans gestes per a quatre xavals de Zarautz.

Per a molts, actuar a Sónar en prime time és una oportunitat d'or de lluir-se davant la indústria internacional. Però Delorean ja gairebé actua més a l'estranger que a Espanya. El seu nom serà el més familiar per als professionals i espectadors estrangers que vagin al Sónar d'entre tots els artistes locals en cartell: Bradien, Emilio José, John Talabot, Macromassa, Cabo San Roque... Arriben al festival amb la feina feta i només els falta compartir els seus èxits amb el públic de la seva ciutat d'acollida. Ho faran divendres al capvespre, però podrien repetir al Polígon Pedrosa just quan es faci de dia. Delorean ha posat banda sonora al sol mediterrani d'estiu.