'El pequeño Nicolás', Despistada nostàlgia

Laurent Tirard

**

Estrena:7 de maig • Maxiem Godart, Valérie Lemercier, Kad Merad, Sandrine Kiberlain •Títol original:‘Le petit Nicolas’ • França • 91 minuts

Aquesta traducció fílmica és tot el que els cèlebres llibres infantils del guionista René Goscinny i el dibuixant Jean-Jacques Sempé no eren: narrativament ordinària, orgullosament cursi i ­sense gràcia o interès. Si el principal atractiu dels originals era que sempre oferien entreteniment per als nens –les ­desventures de l’heroi titular i els seus amics– i vidriol per als seus ­pares –el retrat de la hipocresia adulta i de la crueltat infantil–, la pel·lícula és una versió esterilitzada i hi­giènicament empaquetada.

No s’acaben aquí les traïcions comeses pel director Laurent Tirard, que en lloc de respectar la simplicitat visual i narrativa dels relats acumula vinyetes i les farceix de somriures melosos, diàlegs afectats –o, si no n’hi ha , la irritant veu enoff del protagonista, que comenta de forma redundant cada imatge– i una estèticaretroasfixiant i cridanera que funciona com a encerada reconstrucció de la França dels anys 50.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

Ara que la nostàlgia està de moda, convé recordar que pot degenerar ràpidament en un to retrògrad: situada en algun lloc entre AmélieiLos chicos del coro, ­

El pequeño Nicolás evoca amb ­orgull una època d’escoles ­exemplars poblades exclusivament d’im­pol·luts nens blancs com la neu, vestits amb ar­milleta vermella i pantalons curts de franel·la, que no fan gamberrades ni tenen malícia i es mostren ­sempre ­respectuosos amb l’autoritat dels professors i preocupats sobretot per la constància de l’amor dels seus pares. Si ­Nicolas Sarkozy planeja finançar ­alguna vegada unbiopicsobre la seva infància ideal, podrà ­agafar prestat d’aquesta pel·lícula al­guna cosa més que el títol.