'El pequeño Nicolás', Despistada nostàlgia

Laurent Tirard

**

Estrena:7 de maig • Maxiem Godart, Valérie Lemercier, Kad Merad, Sandrine Kiberlain •Títol original:‘Le petit Nicolas’ • França • 91 minuts

Aquesta traducció fílmica és tot el que els cèlebres llibres infantils del guionista René Goscinny i el dibuixant Jean-Jacques Sempé no eren: narrativament ordinària, orgullosament cursi i ­sense gràcia o interès. Si el principal atractiu dels originals era que sempre oferien entreteniment per als nens –les ­desventures de l’heroi titular i els seus amics– i vidriol per als seus ­pares –el retrat de la hipocresia adulta i de la crueltat infantil–, la pel·lícula és una versió esterilitzada i hi­giènicament empaquetada.

No s’acaben aquí les traïcions comeses pel director Laurent Tirard, que en lloc de respectar la simplicitat visual i narrativa dels relats acumula vinyetes i les farceix de somriures melosos, diàlegs afectats –o, si no n’hi ha , la irritant veu enoff del protagonista, que comenta de forma redundant cada imatge– i una estèticaretroasfixiant i cridanera que funciona com a encerada reconstrucció de la França dels anys 50.

Notícies relacionades

Oques Grasses, Morad, Lluís Llach i Bad Gyal encapçalen el gran concert per Palestina del Palau Sant Jordi

RTVE Catalunya bat rècords digitals després de l’entrevista a Urdangarin

Ara que la nostàlgia està de moda, convé recordar que pot degenerar ràpidament en un to retrògrad: situada en algun lloc entre AmélieiLos chicos del coro, ­

El pequeño Nicolás evoca amb ­orgull una època d’escoles ­exemplars poblades exclusivament d’im­pol·luts nens blancs com la neu, vestits amb ar­milleta vermella i pantalons curts de franel·la, que no fan gamberrades ni tenen malícia i es mostren ­sempre ­respectuosos amb l’autoritat dels professors i preocupats sobretot per la constància de l’amor dels seus pares. Si ­Nicolas Sarkozy planeja finançar ­alguna vegada unbiopicsobre la seva infància ideal, podrà ­agafar prestat d’aquesta pel·lícula al­guna cosa més que el títol.