La Guàrdia Civil avisa els pares de nens radicalitzats

Els experts en lluita antiterrorista de la Direcció d’Informació de l’institut armat han pres aquesta decisió a l’observar com es repeteixen dos fenòmens: d’una banda, la sorpresa majúscula dels pares, que no acostumen a saber res de les aventures digitals del fill fins que les Forces de Seguretat es presenten un dia a la casa per emportar-se el detingut i avortar els plans d’un atemptat. D’una altra, l’escàs èxit que té el pla de la reinserció que s’ha anat comprovant en el catàleg de penes que la llei reserva per als més joves prosèlits que fa a internet l’integrisme islamista violent.

"Surten pitjors"

Davant un delicte de l’àmbit del terrorisme, el Codi Penal tracta de forma diferent el menor i l’adult. Després de les operacions policials antigihadistes en què es veu implicat un actor de menys de 18 anys, els tribunals solen imposar penes d’entre un i tres anys d’internament en el que en matèria penitenciària anomenen Centre de Reeducació i Reinserció del Menor Infractor, institucions comunament regides per les comunitats autònomes. És la mesura que es desprèn de l’article 577 del Codi Penal, que contempla els delictes d’adoctrinament violent.

El càstig habitual per a adolescents propagandistes o que s’autocapaciten per atemptar, d’un a tres anys en un d’aquests reformatoris, no sol apartar el petit fanàtic del seu camí. "No hi ha temps de desradicalitzar-los, solen sortir pitjors del que hi van entrar", lamenta un veterà coneixedor del terrorisme islamista a la Guàrdia Civil. Seguir després les activitats del delinqüent no reinserit, tornar a buscar-lo al ciberespai, multiplica la feina dels investigadors.

Sotmesos a les seves quotidianes preocupacions, no imaginaven els pares d’un jove de 16 anys detingut fa un any a Sitges (Garraf) que el seu silenciós fill, mentre teclejava sense parar al mòbil a la seva habitació, s’havia convertit a l’islam, s’havia fet integrista després, admirador del gihadisme txetxè, administrava 19 correus electrònics i fins a 36 comptes en una desena de xarxes socials i guardava milers d’imatges d’atemptats i guerra.

"La sorpresa que s’emporten els pares la majoria de les vegades és tremenda. Sol ser gent que no té res a veure amb fanatismes ni terroristes, que desconeixen les tècniques digitals que sí que maneja, i molt bé, el seu fill i la seva colla d’amics; només saben que utilitza molt l’ordinador...", relata un membre de la unitat de patrullatge en xarxes de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

Una descàrrega d’ira que busca aniquilar

Ayuso crearà un centre per a homes víctimes de violència sexual

"Quan el noi és detingut i veuen on estava ficat, moltes vegades als pares els cau el món a sobre", recalca un oficial superior d’aquestes unitats. Sovint se li ha preguntat aquest expert què hauria sigut del petit terrorista detingut que porten davant el jutge de menors si els seus pares haguessin pogut corregir-lo abans.

Els guàrdies han optat per fer el que fins al moment no fan les xarxes socials: alertar els adults de qui depèn el menor del material tòxic que està consumint. Si el cas que estan perseguint els investigadors no implica un estat de maduració greu, el millor és convocar els pares, asseure’s amb ells i. parlar.. "Hola. Hem d’explicar-los en què està ficat el seu fill...".