Carla fa el salt amb el seu elegant synth-pop

'Night thoughts' (Sons, 2016) és el brillant debut de Carla, que, a diferència de la seva germana Joana Serrat, prefereix obviar el cognom en el seu nom artístic. Abans de presentar les noves cançons aquest dimarts a la Sala Apolo (20 hores), en el marc del Primavera Sound, va passar per EL PERIÓDICO i va deixar un aperitiu en format acústic per a Música Directa.

El seu disc, compost per elegants cançons de synth-pop que ha gestat amb el seu germà, el bateria Toni Serrat, submergeix l'oient en un món de sons electrònics i cuidades atmosferes on destaca la seva veu suggerent, sempre en anglès. Els seus principals referents són cantants dels 90 com Sade, Portishead, Everything but the Girl però també artistes actuals com Chromatics, James Blake i Little Dragon. "Són grups i solistes que utilitzen molts teclats, sintetitzadors i en què la veu té un punt soul, un gènere que m'atrau", reconeix aquesta jove de Vic que als seus 25 anys demostra tenir una sòlida base i unes idees molt clares. A més del seu vessant musical cultiva una altra faceta creativa com a pintora i il·lustradora. "El meu objectiu és poder-les compaginar totes dues", assenyala.

A l'estudi d'EL PERIÓDICO va gravar 'Lucky one'. "En aquesta cançó parlo de les enveges que un detecta quan se sap afortunat per alguna cosa". Potser per això aquesta cançó és més fosca tant en la lletra com en la intenció a l'hora de cantar-la ("presumeixes de ser afortunat, però la que té sort sóc jo", adverteix). Amb aquesta peça va captar l'atenció de John Davis -prodictor que ha treballat amb Blur, FKA twigs i Lana del Rey- que va acceptar encantat encarregar-se de la masterització del disc a Londres. Les cançons es van gravar a l'estudi d'Edu Martínez, coproductor de l'àlbum amb Carla.

INSPIRACIÓ NOCTURNA

La majoria de les cançons estan relacionades amb la nit. 'Night thoughts', el títol del disc, ho és també de l'últim tema. "Fa referència a aquest punt de la nit on ho veus tot clar, encara que també és un moment una mica trist perquè et sents sola. En aquesta cançó parlo d'un amor no correspost, de quan veus un final molt clar i l'altra persona encara no s'adona que la història s'ha acabat".

Per Carla, l'important és la melodia. "Mai començo per la lletra. El primer que busco són els sons. A partir d'aquí em sento còmoda per parlar d'alguna cosa. El procés de creació de la lletra és molt intuïtiu. Escric allò que em ve al cap, allò que sento o necessito expressar en aquell moment".

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

No li agrada estendre's gaire en els seus escrits, és més aviat minimalista en aquest aspecte. Ella va estudiar piano clàssic. "Estimava el piano però el vaig arribar a avorrir. Tant nivell d'exigència em va cansar. El vaig abandonar durant tres anys i després, a poc a poc, hi vaig tornar. Però ho vaig fer en secret, només el tocava quan no hi havia ningú a casa", recorda.

A partir de llavors, Carla va seguir el seu camí en la música de forma autodidacta, lliure, sense pressions. "Em va costar tornar a agafar confiança i ensenyar el meu treball. Les primeres cançons eren molt introspectives". Després es va atrevir a compartir el seu treball a MySpace i es va anar animant. "Els meus germans també hi han influït", afegeix. "A l'haver fet concerts acompanyant la Joana, fer el salt i llançar-me en solitari no ha sigut tan difícil".