Delafé s'aferra a 'La fuerza irresistible'

Oscar D’Aniello s’aferra a la força irresistible de la música quan van mal dades. Escriure cançons, alliberar idees per ventilar frustracions ha sigut el camí elegit per tirar endavant després de la marxa d’Helena Miquel, l’altra meitat del grup. Ara Delafé –a seques, sense Las Flores Azules– busca nous horitzons amb La fuerza irresistible, un disc diferent i intens. El presenta avui a Apolo acompanyat d’una potent banda i diverses col·laboracions.

«La versió 3.0 de Delafé és més de grunyit. El disc parla d’esperança però ho fa des de la foscor. Les meves vivències personals i generacionals s’hi reflecteixen», indica. El raper i lletrista s’identifica amb la gent de la seva generació que fa 10 anys compraven pisos i ara estan desnonats. «Està escrit des de la desil·lusió però amb ganes de seguir lluitant per poder fer el que m’agrada».

    

MÉS LLIBERTAT / El disc està produït per Paco Lobo. En aquest treball compta amb Dani Acedo com a aliat en la música, la instrumentació i la programació. De les mescles se’n va encarregar Tim Latham (De La Soul, Black Eyed Peas). «En aquest disc vaig més lliure. Ara només he de pensar en mi i en la cançó. Si necessito altres veus les vaig a buscar», explica l’artista, que ha col·laborat amb Pricilla, Carlos Cros i La Bien Querida, entre altres. «Des que Helena va deixar el grup he trobat un nou mètode de treball. Al final, després de la garrotada i de patir, a base de treballar molt va sortir aquest disc que era impossible d’imaginar fa un any».

Fins i tot creu haver sortit reforçat de l’experiència. «És com si el destí m’hagués posat a prova. Penso que el resultat és molt millor del que hauria sigut una continuació de Delafé y Las Flores Azules. Fer sempre cançons per a dos és complicat. Ara sóc més jo».

Com a exemple Hoy prenderán las brasas, melodia ballable sobre el desig que va gravar a l’estudi d’EL PERIÓDICO per a Música Directa amb Acedo al teclat. «Parla de la importància de l’amor, l’esperança i el sexe a la vida. Són els pilars de l’ésser humà. Coses molt bàsiques que quan les perds es fan notar». I afegeix: «Per sentir-nos com reis només ens cal estar enamorats i fer l’amor. Sona molt hippy però és tal qual».

¡No se’l veu gaire hippy! Manté el seu aspecte esportiu –deu ser perquè va en bici i es preocupa per estar en forma–, porta una cuidada barba i se sent a gust amb el seu estil de jove urbanita malgrat haver canviat el Raval per Valldoreix. Com tot ésser humà és contradictori, i ho il·lustra a Días y días, una cançó amb dos començaments. Comença amb mal peu, queixant-se de tot i, de sobte, se li sent dir «para, para». I torna a començar amb un ritme similar però amb una lletra totalment diferent. «Aquest tema mostra les meves dues cares. Hi ha dies que m’aixeco tan nazi que el millor que puc fer és tornar al llit i despertar-me de nou amb una altra actitud més calmada i positiva».

Notícies relacionades

Delafé y Las Flores Azules: pop a pedalades

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Encara que no ha votat mai, la política i la crítica social impregnen algunes cançons. «Per desgràcia hem perdut moltes coses que el sistema ens està prenent d’una manera molt subtil. Mitjançant la por ens prenen drets. El sistema vetlla pel seu propi interès i s’acarnissa amb la gent de bona fe o els més desafavorits».

D’Aniello fa 13 anys que es dedica professionalment a la música però va començar fa 21 anys, quan als 17 punxava a Lo cualo, una discoteca del Masnou. Ara amb 39 anys segueix enganxat a la música. L’escenari és com una droga per a ell. «Sóc un jonqui de l’escenari. Fer un disc és una excusa per estar-hi i connectar amb la gent. És una cosa increïble, una sensació que enganxa».