Pau Donés reivindica «la llibertat» a 'Somos'

Pau Donés creu que «la creativitat i les idees sempre són més importants que el negoci». I, fart de dependre de les exigències i els vaivens de les discogràfiques i del mercat, ja el 2009 va crear el seu propi segell, Tronco Records, amb el qual acaba de publicar el novè disc de la seva carrera: Somos. La gira de presentació començarà a Barcelona, el 6 de març, al Teatre Principal. I després de dos bolos a Madrid (Joy Eslava), rebrà la primavera a l'altre costat de l'Atlàntic: té concerts a Nova York, Miami, Orlando, Washington i Las Vegas. «També anirem al Canadà. I ens estrenarem al Brasil. Ah, i farem gira per Alemanya, Suïssa i Bèlgica», avança.

A través d'aquest àlbum, amb lletres com la que ha escollit per batejar-lo, l'artista barceloní diu que tenia ganes de «parlar del moment de convulsió i confusió que vivim». Però jugant amb el títol, la pregunta és inevitable: ¿Qui som? «Som el que som i no el que volem. Som micos intel·ligents, animals racionals amb carnet d'identitat, éssers humans indiferents, víctimes supervivents de la pròpia raça humana... Se m'ocorren moltes coses, però em quedo amb la idea que som àngels, som bons». D'acord. I si concretem:  ¿qui és Pau Donés? «Un músic persona, ni més ni menys».

En una altra de les seves noves cançons, Tú mandas, Donés fa una crida a la desobediència. «Aquesta és la història de la meva vida: la llibertat i l'autodeterminació (personal) per sobre de tot. En definitiva, la llibertat -subratlla-. Encara que com deia Chavela Vargas 'No hi ha ningú que aguanti la llibertat aliena'. El defenso a ultrança i animo a seguir aquest camí: tu manes sobre tu mateix».

Per a aquest últim treball, Jarabe de Palo ha buscat la col·laboració de la flamenca La Duende, la rapera veneçolana Gabylonia, la cantant mexicana Ximena Sariñana i l'ex-Pereza Leiva, amb qui es marca a EL PERIÓDICO el seu primer directe: graven en acústic i junts, com al disc, el tema Vecina. «¡La nostra primera actuació mà a mà! -exclama, satisfet-. Leiva és d'aquells artistes difícils de trobar: autèntic, de debò».

CARLOS SANTANA GRAVA 'LA FLACA'/ ¿I aquest gest de complicitat a La Flaca que inclou en una de les estrofes de Vecina? «No ho sé gaire bé... va sorgir de la poesia. En realitat la meva veïna no me la recorda. O potser sí...», riu.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La Flaca autèntica, aquella per la qual Donés «daría lo que fuera» fa just 18 anys, recobra actualitat per obra i gràcia del guitarrista i compositor Carlos Santana. L'ha triat fins i tot com a single del seu nou disc Corazón. I la veu la posa el mateix Juanes. «Que un tipus com ell, de qui tinc tots els discos al mateix nivell que els dels Rolling Stones o dels Beatles, et versioni i a sobre amb Juanes, fa que em senti molt honrat. ¡Si nosaltres vam fer La Flaca inspirant-nos en la seva música!».

Santana hi volia fer alguns canvis i li va enviar a Donés una demo per veure què li semblava. «Els arranjaments van resultar ser bastant fidels als nostres. I el resultat m'encanta». Juanes, per la seva part, li va trucar ja des de l'estudi per dir-li: «Estic gravant amb el mestre. ¿Algun suggeriment sobre com he de cantar-la? La meva resposta va ser: 'com tu la sentis'. I i tant que em va fer cas: la canta de manera apassionada».