El rescat de la F-1

La Fórmula 1 ha tornat a l’acció al circuit de Portimao (Portugal) després que aquesta setmana s’hagin confirmat dues notícies importants per al negoci: la cancel·lació del GP del Canadà, immediatament substituït pel GP de Turquia (11-13 juny), i la introducció d’un nou format de carreres a l’esprint els dissabtes de gran premi, que ha sigut aprovat per unanimitat pels equips i es posarà a prova aquesta temporada en tres seus, començant per Silverstone, l’escenari on va començar el Mundial de F-1 el 1950.

El gran cop

Quan el grup nord-americà Liberty Media va adquirir els drets de la Fórmula 1 el 2016 per més de 7.000 milions euros, ho va fer sabent que Bernie Ecclestone tenia contractes firmats per valor de 9.300 milions els pròxims deu anys. Però no comptaven, lògicament, amb la irrupció d’una pandèmia que ha paralitzat molts dels seus plans i ha provocat una dràstica reducció d’ingressos, obligant-los a reaccionar i buscar alternatives. 

La solució requereix necessàriament tirar endavant un calendari rècord de 23 grans premis, el que mai s’ha vist en la història de la F-1, a més de potenciar l’espectacle en pista amb nous formats de competició i més igualtat dels monoplaces, així com per intentar atraure els espectadors més joves, cada vegada més lluny de l’esport tradicional i bolcats en les noves plataformes digitals i videojocs. L’aliança amb Netflix i ‘Drive to survive’ va en aquesta direcció.

Liberty va anunciar que el 2019 havia sigut un any rendible, amb un augment dels ingressos i de l’assistència als grans premis. També les xarxes socials de la Fórmula 1 van créixer exponencialment, un 33%. I en televisió, l’audiència acumulada va pujar un 9%. Però la il·lusió i els rèdits del bon treball efectuat pel grup inversor nord-americà es van desplomar per l’impacte del coronavirus. L’informe financer de l’últim exercici 2020 va reflectir pèrdues milionàries. Una temporada més curta del normal (17 grans premis) i gairebé sense aficionats a les grades –només en tres circuits– va tenir efectes desastrosos per a la F-1: 367.425 milions d’euros en pèrdues i una caiguda del 43% dels ingressos respecte a l’any anterior.

La tornada dels aficionats

Malgrat aquestes preocupants xifres, Gregg Maffei, CEO de Liberty Media, està convençut del futur brillant de la Fórmula 1. Però per sobreposar-se al cop econòmic necessiten acostar-se el màxim possible a aquestes 23 carreres programades el 2021, a més d’augmentar els ingressos per drets de retransmissió i, quan es pugui, accelerar la tornada dels fans a les tribunes. Stefano Domenicali, president i director executiu de la F1, ja ha avançat que negocien per tenir un gran premi a Sud-àfrica i que, malgrat haver assumit dos anys d’absència de la Xina al calendari per la pandèmia, no renuncien al mercat asiàtic, que volen recuperar «al més aviat possible». L’italià parla obertament d’un projecte de «fins a 25 carreres a l’any quan tot això acabi».

La resta d’ingredients, els que fan referència a l’espectacle, també estan en marxa. L’esperadíssima revolució tècnica que ha de posar fi a l’era híbrida dominada exclusivament per Mercedes durant set anys i equilibrar forces a la graella, haurà d’esperar fins al 2022, després que els equips, la F1 i la FIA pactessin el seu ajornament, homologant els xassisos, la transmissió i les suspensions del 2020 també per al seu ús en l’actual temporada, permetent només desenvolupar l’aerodinàmica amb l’objectiu d’estalviar costos.

Les noves regles es retarden un any, però les idees per fer més atractiva la F1 ja s’estan posant en pràctica i la millor prova d’això és l’arribada de les carreres de qualificació a l’esprint (100 km) els dissabtes per ordenar la graella de la carrera de diumenge. Si l’«experiment» funciona al GP de la Gran Bretanya (16-18 juliol) i en dues proves més del calendari encara per determinar, els caps de setmana de gran premi guanyaran al·licient per als fans. 

L’encaix de Barcelona

Notícies relacionades

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz, ambiciós a Spa: «Demà sortirem a l’atac»

I entre tantes bones intencions d’uns i d’altres, la setmana que ve tindrem per segon any consecutiu un GP d’Espanya sense públic a les grades del Circuit de Barcelona. Una circumstància que fa difícil la viabilitat de la prova, sobretot si Liberty obliga a pagar el cànon de 22 milions d’euros pactat al seu dia: «Sense taquillatge ni serveis ‘hospitality’, l’impacte serà fort», reconeix el director del Circuit, Josep Lluís Santamaría. Confia en la «predisposició i la sintonia» amb Domenicali i els gestors del campionat per «intentar rebaixar al mínim» aquest cànon. 

Ramon Tremosa, conseller d’Empresa de la Generalitat i al seu torn president del Circuit, reconeix el risc que suposaria caure del calendari: «No podem perdre aquesta continuïtat, ja que si surts és molt difícil tornar a entrar. I nosaltres tenim la voluntat de continuar sent una plaça fixa i no entrar en cap rotació», adverteix.