El principiant català Álex Palou, de 23 anys, brilla a la Indy

Tres anys enrere, Fernando Alonso va trencar tots els rècords de les 500 Milles d’Indianapolis per a un principiant al classificar-se en cinquena posició. L’any passat ni tan sols es va classificar i, en aquesta edició, no ha passat del lloc 26, tot i que encara confia «en el ritme del cotxe en carrera» per lluitar per la victòria diumenge que ve, 23 d’agost. Alonso havia batut el rècord d’un altre principiant Nigell Mansell, vuitè en la classificació del seu debut. Un altre espanyol, Álex Palou, podria fulminar, de nou, la marca durant l’última sessió d’avui, el ‘Fast Nine’, reservada per decidir els set primers llocs de la graella de sortida. Palou, de 23 anys, va finalitzar sisè la primera part de la crono i avui lluitarà per la ‘pole’ contra sis pilots més precedits per Marco Andretti.

Curiosa presentació

«Mira, aquest és l’Álex [Palou], no diré que és el nou Fernando Alonso, però sí diré que té coses que em recorden molt el Fernando». La frase és d’Adrian Campos, l’home que va portar als monoplaces el bicampió del món de F-1 i campió del món de resistència, i també aquest jove barceloní (1-7-1997, Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona), que està enlluernant el seu primer any en la Indy. Sense cap tipus de complexos, va passar les ultimes voltes de la carrera de Road America, la tercera de la temporada en el campionat americà, atacant i avançant el campió del 2012 i guanyador de les 500 Milles, Will Power, per arrabassar-li la segona posició i aconseguir el podi. I tot això, enrolat en un dels equips més modestos, el Dale Coyne with Team Goh. Ara s’ha colat entre els set millors i aspira a tot, ‘a tot!’, en aquesta edició de les 500 Milles.

A Amèrica ha trobat lla calma, la consistència i la sort que li ha faltat en la seva carrera, sobretot, al començament. Quan Campos va presentar Palou al món espanyol de l’F-1 al pàdoc d’Hungaroring aquell agost del 2015, tenia totes les esperances de fer-lo campió de la GP3. Una avaria, un reglatge, una mala sortida, un toc, els pneumàtics... Quan no era una cosa era una altra.

L’Alex no va brillar com s’esperava en les dues temporades a GP3, molt allunyat dels Charles Leclerc, Esteban Ocon o Alexander Albon, que avui es distingeixen per la graella de l’F-1. F-3 japonesa, World Series, alguna carrera a l’F-2 ... l’Alex no va acabar de quallar fins a trobar un lloc al sol en la Superfórmula japonesa, on tres dècades abans també havia brillat Pedro de la Rosa. Una avaria mecànica en l’última carrera el va privar del títol, però aquest va ser el seu trampolí cap a la Indy.

Apassionat de la Indy 

Notícies relacionades

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz, ambiciós a Spa: «Demà sortirem a l’atac»

«Quan et vas fent més gran i t’adones del que costa arribar a l’F-1, comences a mirar altres opcions i a mi em cridava un munt l’atenció la IndyCar. ¿Els motius?, molts. Són 17 carreres: un dels campionats més extensos que existeixen, després de l’F-1. D’altra banda, combina tres tipus de circuits diferents, una peculiaritat que no hi ha en cap altra disciplina de l’automobilisme: tradicionals, urbans i ovals. La dificultat de guanyar és molt més elevada que en altres competicions», explica el barceloní, que va fixar la seva residència a Austin (Texas), fugint del fred de Chicago, seu de l’equip: «¡Uff!, massa fred per a un barceloní. Tampoc és gaire important on visquis perquè estàs tots el dia d’un costat per a un altre per tot el país», explica qui té com a ídol esportiu el lluitador Conor McGregor... «és per la seva personalitat».

La pandèmia de la Covid als Estats Units el fa viure sol —«si agafes el virus, et quedes sense mig campionat, no em puc arriscar. Soc a casa, i surto el just i necessari», assegura— a més, tota l’activitat està supeditada a la competició. El seu equip és modest i no hi ha diners per a simuladors, així que Palou descobreix els circuits al matí, per competir-hi poques hores després. Més mèrit. Principiant, aïllat, en un equip petit.... Doncs s’ha colat entre els set millors que disputaran la ‘pole’. I, sobretot, ha demostrat que pot guanyar les 500 Milles. «I aquesta és la carrera més important del món. No hi ha res igual».