SORPRESA EN EL MUNDIAL DE F-1
Alonso fitxa per Renault per als pròxims tres anys
La fàbrica francesa anunciarà demà, en una multitudinària conferència de premsa telemàtica (13.00 hores), la tornada del seu bicampió
Alonso torna il·lusionat i en forma, esperant aconseguir triomfs, el 2022, quan la F-1 tingui ja un disseny totalment diferent a l'actual
segea48629359 spanish driver fernando alonso toyota ts050 hybrid lmp1 at200707155206 /
Acaba d’arribar a Oviedo el trofeu de les 24 Hores de Daytona per fer créixer la vitrina de copes, per acumular més records. L’il·luminat expositor està situat al segon pis del Museu Fernando Alonso d’Astúries, al costat dels cinc cotxes de Ferrari que l’asturià ha pilotat –els de gairebé els títols, els de les llàgrimes a Abu Dhabi– molt a prop del McLaren del 2007, el de la ràbia de pilotar contra un company i un equip. Cada monoplaça rescata records, sobretot, emocions. I cap es pot comparar quan els seus ulls brillen al contemplar els sis monoplaces de Renault, el de la seva primera victòria el 2003, els dels títols del 2005 i 2006, i els del 2008 i 2009 en la seva segona època amb la fàbrica d’Enstone que no va dubtar a acollir-lo després de sortir escaldat de McLaren.
Tal com va avançar EL PERIÓDICO DE CATALUNYA en la seva edició d’ahir, Fernando Alonso arrencarà l’any que ve la seva tercera etapa a Renault amb el mateix esperit amb què va arribar, el 2002, com a provador. Aquell any, Jenson Button i Jarno Trulli van acabar a meitat de la graella i l’equip va aconseguir tres anys després el títol de constructors i pilots gràcies al coratge, habilitat i mans del ‘Nano’. Per això ha firmat un contracte de dos anys més un. Renault ho farà públic aquest dimecres en una multitudinària roda de premsa telemàtica, a les 13.00 hores.
La tornada del fill pròdig
Renault i Alonso han passat per moltes tribulacions des que es van acomiadar amb una encaixada a finals del 2009. La fàbrica va entregar l’equip a Genii Capital al final del 2010 i el va recuperar el 2016. Des d’aleshores, no ha passat de ser un equip de meitat de graella, amb certa evolució en pressupost i estructura, però sense traducció en resultats, tot i que l’arrencada d’aquest any és una mica més prometedora. Daniel Ricciardo hauria lluitat per entrar al podi de la primera carrera d’Àustria de no existir una avaria.
L’australià es va mostrar molt més ràpid durant tot el cap de setmana que Esteban Ocon, el pilot francès que l’any que ve compartirà garatge amb Alonso. Ricciardo se n’anirà a McLaren i l’asturià torna, per tercera vegada, a l’equip després de cinc anys a Ferrari en què el títol se li va escapar entre els dits en dues ocasions, amb el record de les llàgrimes d’Abu Dhabi, amb el mal sabor de boca d’un comiat trist amb el petulant, ineficient i efímer Marco Matiacci al capdavant de l’escaire vermell.
Una nova F-1
Alonso va deixar Ferrari per embarcar-se en l’aventura de tornar a McLaren –d’on havia sortit a cops en 2007– animat per un suculent contracte i la fe posada en la tornada dels motors Honda. Però el propulsor japonès va resultar massa jove, sense el desenvolupament previ necessari. Van ser tres anys de frustració, que van finalitzar amb la substitució per motor Renault el 2018.
A finals d’aquell any, Alonso va començar les negociacions amb Renault per tornar a la F-1 després de decidir buscar fora de la F-1 nous reptes durant un parell d’anys, fins que el canvi al reglament pintés una altra F-1 diferent que Mercedes maneja amb mà de ferro.
Notícies relacionadesEn aquests dos anys ha guanyat les 24 Hores de Daytona, dues vegades les 24 Horas de Le Mans, un mundial de Resistència, un assalt al Dakar, i un intent frustrant en les 500 Milles d’Indianapolis que repetirà el mes d’agost amb l’objectiu de completar la Triple Corona.
Des del setembre treballarà en una altra direcció, en la preparació de la seva arribada a Renault en una nova F-1, la de la brutal restricció de pressupostos el 2021 i un nou reglament tècnic el 2022, l’oportunitat perquè un equip mitjà faci coses importants com ho va fer abans, amb l’esperit que va inundar l’equip d’Enstone quan Alonso va pujar per primera vegada al Renault com a pilot oficial el 2003 amb aquell memorable primer triomf a Hongria, amb el record dels títols del 2005 i 2006 davant escuderies com Ferrari, McLaren, Toyota i Williams, amb molts més recursos, davant déus de la F-1 com Michael Schumacher. Torna Alonso.
