Sainz troba un lloc al sol en l'F-1

Va completar una gesta a l’abast de molt pocs. Dues setmanes enrere, a Interlagos, va arrencar últim de la graella i va finalitzar alpodi, i amb un McLaren, un cotxe per estar entre el setè i el dotzè. Si en lloc del GP del Brasil del 2019 hagués passat el 2002, el país sencer s’hauria rendit a Carlos Sainz. S’hauria convertit en ídol nacional. Però l’F-1 ja no es veu en obert, res de quatre o cinc milions d’espectadors d’audiència. No arriba a 200.000 a Movistar, com a cada un dels cinc anys de Carlos a l’F-1. Però aquest potser ha sigut el més petit dels esculls en la seva carrera.

Pot ser que algú pensi que ho ha tingut més fàcil que ningú sent fill de qui és. Error. Els pilots de mig Espanya es morien per enfrontar-se a Sainz Jr en els campionats de kàrting per guanyar-lo o fer-lo fora de la pista. Així va créixer en l’automobilisme el fill del bicampió de ral·lis, a cops entre nois que es creien amb el dret de jugar-li brut. Un grapat de bons resultats internacionals van cridar l’atenció de Red Bull, que el va incloure en el seu programa de formació de pilots. I per poc que algú sàpiga com es maneja el doctor Helmut Marko, sap que tenir un pare campió del món és més un hàndicap que una altra cosa a l’elegir un noi per a l’estructura Red Bull.

Alonso, mentor i confident

I va arribar a l’F-1 després de brillar en GP3 i guanyar les World Series. I el va enfosquir l’altra gran ombra, la del bicampió del món de Fórmula 1, la del seu mentor, el seu amic, el seu confident, el gran pes pesant del pàdoc juntament amb Lewis Hamilton i Sebastian Vettel. Res del que fes Sainz trobaria el seu just reconeixement al costat de Fernando Alonso, del seu palmarès, del seu poder mediàtic, de la seva influència. No va resultar fàcil per a Sainz, no, que a sobre va debutar el 2014 a Toro Rosso al costat de Max Verstappen, el noi tres anys més jove que havia obnubilat Marko, tota l’estructura Red Bull i tota la premsa. «Si Max és el nou Senna, com diuen, llavors qui soc jo», deia Sainz dolgut quan el superava en una classificació o una carrera.

Sainz va aguantar el tipus davant Max durant el primer any de convivència. El segon any se’n van endur l’holandès a Red Bull. Daniel Ricciardo va abandonar espaordit els cotxes blaus fart del tracte de favor a Max. Se’n va anar a Renault, i en el moviment, la marca francesa li va tallar el cap a Sainz, que ho havia apostat tot per la firma del rombe per no fer un quart any a Toro Rosso. Red Bull mai ha trobat un company que planti cara a Max. Ricciardo va fugir, i l’holandès ha socarrimat en dos anysPierre Gasly i Alexander Albon.

El primer podi

Notícies relacionades

Un circuit per a un temps nou

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz ni es planteja què hauria passat, no perd el temps a analitzar com se sentiran ara a Red Bull. Ha trobat en McLaren l’equip que necessitava, un equip que el valora i que l’escolta, amb el qual creix, i amb el qual és molt possible que lluiti pel títol el 2021, quan Mercedes desaparegui com a escuderia i es converteixi en motorista de l’equip de Woking. De moment, Sainz posa molt bona nota al seu primer any.

«Han arribat moltes ‘minivictòries’ quant a ser el millor de la resta en això que la gent anomena la Fórmula 1.5, i finalment després de tantes victòries d’aquestes va arribar el primer podi. Hem lluitat pel quart lloc del Mundial de constructors i ho hem aconseguit una carrera abans del final de la temporada», afirma Sainz, que aquest cap de setmana a Abu Dhabi, en l’última carrera de l’any, es juga ser sisè en el Mundial davant Gasly i Albon –els que mai van estar a la seva altura– i Ricciardo, el pilot que el va fer baixar del Renault. Molta morbositat per a una classificació i carrera amb l’horari de sempre, les dues de la tarda.