El mercat de l'automòbil va tancar un any 2018 en positiu però amb incertesa

El mercat de l’automòbil ha patit el 2018 una convulsió malgrat registrar un increment del 6,9% (1.320.734 cotxes venuts) respecte a l’any anterior, segons dades de les patronals de fabricants (Anfac), de concessionaris (Faconauto) i de Venedors (Ganvam). El comportament del consumidor havia sigut positiu després del sot de la crisi, però això pot acabar, vistos els últims quatre mesos del 2018. Catalunya va ser l’única autonomia que va tancar en negatiu, amb una caiguda anual del 2,8%, amb un total de 185.105 unitats venudes en l’acumulat dels 12 mesos.

Les matriculacions van superar a Espanya els 1,6 milions d’unitats els anys 2005, 2006 i 2007, per entrar després en una dinàmica recessiva que va concloure el 2012, amb un total de 700.562 matriculacions. A partir de llavors, es va experimentar una tendència alcista creixent i es van superar en més de 200.000 unitats el milió de matriculacions del 2017 (1.234.932).

Però aquest ritme sembla que està condemnat a finalitzar, si més no a alentir-se, i una mostra d’això ja s’ha pogut comprovar els últims quatre mesos del 2018 veient les xifres ofertes per Anfac, Faconauto i Fecavem. El mercat podria estabilitzar-se el 2019, però adeu a les grans xifres positives.

Durant l’any 2018 passat hi va haver tres elements que van distorsionar l’evolució normal del mercat i que han acabat per dissenyar un escenari molt menys estable. Les principals raons són polítiques, que han acabat sumint el consumidor en una situació de badada i incertesa.

WLTP, dièsel i 2040

Primer va arribar el canvi de normativa de la NEDC a la WLTP per la necessitat d’establir un control més rígid sobre emissions i consums (sempre des del punt de vista del CO2). El resultat immediat va ser un increment de les matriculacions de forma exponencial al juliol i agost (la norma va entrar en vigor al setembre), i es va arribar a fregar el 50% d’augment respecte al mateix mes de l’any anterior. Massa bonic.

Just en aquell moment van arribar els altres dos punts clau, dues notícies preocupants per a una part del sector. D’una banda la intenció del nou govern socialista d’incrementar els impostos al carburant dièsel, i, de l’altra, l’anunci que a partir del 2040 es prohibiria la venda a Espanya de vehicles amb motor de combustióemparant-se en la nova llei del canvi climàtic i transició ecològica). Tot això va formar un còctel de fàcil explosió. El resultat: descens de les vendes i dubtes en el consumidor.

Després del punt d’inflexió l’agost previ a l’entrada de la WLTP, el mercat va començar a baixar. Les vendes van retrocedir un 17% (setembre), 6,6% (octubre), 12,6% (novembre) i 4,2% (desembre) respecte als mateixos mesos del 2017. Al tancament de l’any el 6,9% d’augment de les vendes en comparació amb l’exercici anterior pot interpretar-se com un mal menor, sobretot venint d’ estar en un 14,6% més a l’agost.

Al llarg del 2018 el mercat va anar mantenint un doble dígit d’augment respecte al 2017, però va cedir els dos últims mesos de l’any. Després d’un inesperat creixement del 20,3% al gener els següents mesos van registrar diferències positives en l’acumulat oscil·lant cada mes. La línia d’ascens va ser del 16,4% (febrer), 10,5% (març), 11% (abril), 10,6% (maig), 10,1% (juny), 11,4% (juliol), 14,6% (agost), 11,7% (setembre), 10% (octubre), 8% (novembre) i tancant en el 6,9% al desembre.

Més gasolina però més CO2

₂Aquesta evolució del mercat porta adossada una altra lectura, negativa, conseqüència de la incertesa provocada en el consumidor. Les mesures per frenar el dièsel han portat a un increment gradual de les matriculacions de cotxes de gasolina. El 2018 es va tancar amb un 52,8% de cotxes de gasolina, un 33,8% de dièsel i un 5,9% d’híbrids i elèctrics. El canvi de dièsel a gasolina és clar, el que va associat a un increment dels nivells d’emissions de CO₂ja que els cotxes de gasoil emeten menys d’aquest tipus de gas que els de gasolina.

Les consolidació de les infraestructures de recàrrega elèctrica encara no s’ha produït i alguns ajuntaments aposten per campanyes que dificulten l’ús de carburants com el dièsel. Tot això fa que el consumidor aposti encara més per la gasolina que pels elèctrics. Però aquest augment de les vendes de gasolina no està tan mal vist pel Govern ja que segons les dades de l’Agència Tributària s’haurà recaptat un 31% més que el 2017 en concepte d’impost de matriculació, i tot perquè la fiscalitat de l’automòbil a Espanya va associada al CO₂i, per tant, a la gasolina.

Per distribució territorial, Catalunya va ser l’única comunitat on van caure les vendes de turismes i tot terrenys a Espanya el 2018 (185.105 unitats, el 14% del total) mentre que a la Comunitat de Madrid van créixer un 13,2% i es van situar en 456.130 unitats (amb una quota de mercat del 34,5 % sobre el total). Andalusia va ser la tercera (149.044 i un augment de l’11,3%); i la Comunitat Valenciana, la quarta (146.194 i un 11,1% més).

Al desembre, les vendes de turismes i tot terrenys van caure en la majoria de comunitats autònomes, amb una baixada significativa del 15% a Catalunya (13.584). Les úniques regions on es van registrar alces al desembre van ser Madrid (33.850, un 8,4% més), Canàries (5.280 vehicles, un 3,2% més); i Extremadura (1.353, un 1,7% més).

Absència de PIVE

L’últim gran salt del mercat espanyol es va produir el 2015 quan es va passar de les 855.308 a 1.034.232 unitats, i tot gràcies al vuitè pla PIVE d’ajuda a la compra (9 de cada 10 cotxes venuts s’hi van acollir) que va permetre recuperar la xifra del milió de cotxes perduda amb l’inici de la crisi del sector el 2008 quan es va aconseguir arribar a 1.161.500 cotxes.

Els ajuts estan encaminats al rejoveniment del parc, però malgrat que la millora que suposa cada pla en matèria d’emissions i consums (amb l’últim pla es van aconseguir descensos de 96% en partícules, 83% en NOx, 5₂), l’edat del parc espanyol continua augmentant amb el pas dels anys. Aquest és un dels punts clau de tot el problema mediambiental, més que al motor dièsel per si mateix, tal com defensen els estaments polítics.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

L’edat mitjana del parc espanyol el 2002 era de 7,65 anys, una xifra que ha anat augmentant cada any, a poc a poc. El 2017 el parc de vehicles complia els 12,21 anys. I el més preocupant: el 2002 el 40,3% del parc tenia més de 10 anys, mentre que les últimes xifres del 2017 (a l’espera del tancament de l’informe anual d’Anfac del 2018) col·locaven el 61,8% del parc per sobre de la dècada. 

Els fabricants i les autoritats aposten per un rejoveniment per al 2019, però el descens de les vendes dels últims mesos i l’absència d’una reforma de la fiscalitat de l’automòbil i d’un nou pla d’incentius a la compra (per rebaixar l’edat) fa que aquest objectiu sembli poc realista ara per ara. Semblen necessàries més accions, i no només per a cotxes elèctrics. Els fabricants reclamen neutralitat tecnològica, però sembla que no és enlloc.