Àlex Márquez: «Honda hauria de deixar-se ajudar per sortir de l’actual crisi»

-S’acaben els seus dies amb Honda, quines sensacions té. Tinc una sensació agredolça. Per descomptat, d’agraïment. Van confiar en mi i jo, contra l’opinió de molts, que em van titllar de boig per acceptar el repte havent conquerit el títol de Moto2, he de reconèixer que no he sabut trobar el meu lloc dins d’Honda. No m’hi he sentit mai a gust. Bé, sí, el primer any, però no vaig saber allargar aquest bon debut i trobar un lloc on em sentís còmode i part important del projecte. No vaig saber donar continuïtat al meu bon 2020 perquè tot fluís i arribessin els bons resultats.

-Certament l’any del seu debut va ser molt bo. Jo vaig arribar gairebé sense voler a Honda i a MotoGP, ja que la meva intenció era quedar-me un any més a Moto2, però Jorge Lorenzo es va retirar i es va crear un buit. Vaig tenir, com és habitual en mi, una arrencada dièsel, però vaig acabar bé, amb dos segons llocs, a Le Mans i Aragó, i, sobretot, tenint una base sòlida, ferma, molt bona de cara al 2021. Després, però, quan vaig passar a l’equip satèl·lit d’LCR, tècnicament vaig tenir la sensació de perdre la força i el suport que tenia d’Honda.

¿Tant el va afectar aquest canvi? Vaig tenir la impressió, potser va ser cosa meva, que no tenia el mateix suport del primer any a l’equip oficial i no vaig saber assumir el meu nou rol. A partir de llavors, tot es va complicar. Això sí, jo, tant a la pista com als entrenaments, en el meu dia a dia, he donat el cent per cent de mi, no m’he amagat mai. Potser les mateixes expectatives que jo mateix em vaig crear el meu primer any van pesar massa en aquell moment. És clar que no vaig sentir mai d’alguna manera el mateix carinyo i escalf que vaig sentir al box de l’equip oficial.

-La crisi que travessa Honda des de fa temps tampoc l’ha ajudat gaire, la veritat. Honda ha de canviar de mentalitat. Les fàbriques europees i la seva manera de treballar han canviat les coses a MotoGP. Ducati, Aprilia i KTM han revolucionat el Mundial, especialment treballant amb els equips de proves en tota mena de circuits. Jo crec que, ara, aquestes fàbriques estan un pas per davant d’Honda.

Els veu que van per feina. Evidentment que se n’han adonat, no són tontos, gens tontos. La sensació que tinc és que Honda ha d’obrir la ment i deixar-se ajudar per sortir de l’actual crisi, potser, de gent externa, en aquest cas, europea, no ho sé, diferent. Obrir els braços. Ells ho saben, ¡i tant que ho saben!

-Hi ha qui creu que això ho arregla el Marc quan torni. Sí, sí, he sentit aquesta història, però, oblidi-se’n, això no funciona així. No, ara. MotoGP ha canviat molt. El Marc no arribarà aquí i, de sobte, Honda tornarà a guanyar, ¡ni parlar-ne! Els consells del Marc ajudaran Honda, sí, però el problema d’Honda no és de pilots.

-Però el Marc ha fet màgia. Tots hem vist el Marc fer màgia, sí, ¡tant de bo torni a fer-la quan torni!. Encara més, l’he sentit dir que ha guanyat, i és cert, amb motos pitjors que aquesta, però, llavors, el campionat era molt diferent. En aquella època, et sortia una mala carrera i acabaves 6è, ara et va malament i acabes 12è. El Marc pot fer màgia, sí, però un projecte com el d’Honda no pot estar basat en la màgia d’un pilot.

-Té, doncs, la sensació que les culpes de la crisi estan molt repartides. Miri, jo li estaré eternament agraït a Honda, eternament. Sé que ara tothom assenyala l’Alberto [Puig, ‘team manager’ d’Honda] com el culpable, i no és el culpable. L’Alberto s’emporta les garrotades, és el cap visible de tot l’equip, però Honda és un gran iceberg i tots som al mateix barco, tots en som culpables. Jo només puc tenir paraules d’agraïment per a l’Alberto, que ha estat sempre pendent de mi i sempre m’ha dit el que pensava, cosa que, en un món com aquest, és digne d’agrair.

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

-¿Què espera de la Ducati? M’encanta la decisió que he pres. No em marco objectius inabastables, em vull deixar portar, vull tornar a ser, perquè sé que puc ser-ho, l’Àlex d’Aragó-2020. Treballar molt, sense obsessionar-me, adaptar-me a una moto que és competitiva en mans de diferents pilots i que arribin els resultats, però relaxat. No he de demostrar res a ningú, he de demostrar-me a mi mateix que continuo sent competitiu.

-Li he de preguntar per la separació amb Emili Alzamora, el seu mànager de tota la vida. Ho entenc, i li diré que només tenim paraules d’agraïment per a ell i tot el que ha fet pel Marc i per mi, però feia molts anys que estàvem junts. Els últims anys ja no era com abans, es va acumular el desgast, com sol passar, diuen, en els matrimonis, i tots tres ens vam plantejar deixar-ho, i ho vam fer amistosament. No busquin més, això és el que ha passat.