A la recerca del tifó 'Francisco'

Estàvem tots encara impactats pel gran i incomprensible error comès a Phillip Island per l'equip Honda de Marc Márquez, que no el va avisar a temps per canviar de moto (s'havia de fer a la volta 9 o a la 10, mai més enllà, però el veloç nen de Cervera ho va fer a l'11... total, ja ho saben, ¡desqualificat!), quan ens trobem embrancats en una amistosa xerrada amb Dani Pedrosa, majoritàriament amb periodistes italians. De sobte, el tricampió català va deixar anar, en referència a les possibilitats que té d'atrapar Márquez: "Bé, jo ho seguiré intentant, com Jorge [Lorenzo], però si suspenen el Gran Premi del Japó de diumenge que ve, la cosa serà impossible, per descomptat".

"¿Suspenen el Gran Premi del Japó?", em vaig colar jo en la xerrada, com si acabés de caure de la trona d'un nadó. "¿Que potser tu saps alguna cosa que no sabem nosaltres?", li vaig dir a Dani. "¿Jo? ¡Què he de saber jo! Jo sé el que llegeixo, el que sento". Va ser llavors quan li vaig recordar que el dissabte del caos vam parlar amb ell tres hores abans que se sabés que la carrera de MotoGP de Phillip Island, a 27 voltes, es reduiria a 26 (després en van ser 19) i que hauria de canviar de moto. "I tu ja ho sabies…". I no va dir res més. Bé, sí. "Mireu, mireu l'iPad i veureu la que ve".

Prou feina tinc jo amb el meu portàtil i el meu mòbil de tres funcions (truco, rebo trucades i missatges i, quan estic a Barcelona, els meus fills em posen en marxa el WhatsApp... i para de comptar) per connectar amb el món i saber que em dirigeixo cap a un caos més gran que el que hi ha muntat en MotoGP o cap al judici final. I això que l'iPad és capaç, suposo, d'anunciar-t'ho tot.

El Japó està de pega

Jo no vaig mirar l'iPad, però vaig pujar a la sala de premsa de Phillip Island i els vaig comentar a un parell de col·legues la mala nova de Pedrosa. I, és clar, el tonto era jo que no me n'havia assabentat. En efecte, el tifó 'Francisco', batejat amb aquest nom en honor del Papa --que l'està armant a l'Església, provocant un tsunami de sentit comú i lògica--, continua intensificant-se en aigües del Pacífic nord-oest i promet arribar crescudet ("hi ha un observatori nord-americà que ja l'ha qualificat de supertifó", em diu un col·lega belga, que controla bastant, l'iPad, és clar) a la costa japonesa.

La veritat és que, últimament, el Japó està de pega. I no ho dic perquè el mateix dia que Mariano Rajoy era allà i assegurava que Fukushima estava estupendament es va produir un altre d'aquells escapaments, amb pudor, sabor i perill nuclear que no vegis. Dic que el Japó està de pega, en referència a les carreres de motos, perquè el 2010 ja es va haver de suspendre el gran premi per aquell ¿ho recorden? núvol volcànic procedent del cràter del Grímsvötn islandès, que va impedir que volessin avions durant un munt de dies.

Després, és clar, l'any següent hi va haver un boicot bastant fort al GP de Motegi per les conseqüències de l'accident de la central nuclear de Fukushima. Malgrat els informes que no passava res --¡ull a l'informe!-- molts mecànics i periodistes (i pocs pilots) es van negar a viatjar-hi. N'hi va haver, com Lorenzo, que va viatjar i va córrer, però no va menjar ni va beure (no sé si es va dutxar amb aigua mineral embotellada) res que fos japonès.

I ara, quan anem a fer el tercer saltiró de la gira (Barcelona-Kuala, Kuala-Melbourne i Melbourne-Tòquio, passant per la ciutat australiana de Darwin), van i ens amenacen que el 'Francisco' aquest pot maltractar el nostre 777, sacsejar-nos i que acabem pensant per què ens vam moure de la Rambla, on no han patit un tifó mai a la vida. I ja sé que vostè està pensant que patim prou Xavier Trias, però això, que jo sàpiga, no és un tifó, és un tsunami olímpic.

Viure dins d'un tifó

Notícies relacionades

Márquez, desqualificat per no canviar la moto en les voltes previstes

Rins guanya i s'acosta encara més a Salom

Ahir a la nit vaig marxar del circuit sense que ningú m'avisés del perill. Vaig cap al Japó, no per explicar-los el pas del tifó en viu i en directe, si es produeix, perquè de tot això qui més en sap és el meu amic Antonio Madridejos, que ja els deu haver transmès, pas a pas, el creixement del fenomen. No, no, me n'hi vaig perquè sé que vostès volen saber com es viu dins d'un tifó. Que sí, que els entenc, que ja saben com es viu dins del 'tifó Trias' però, els ho repeteixo, que això és una altra cosa. Això passa al Japó, on han tingut Jocs Olímpics de tots els colors, temperatures i èpoques. I ara ho repetiran.

Jo m'hi acosto --bé... m'hi acosto, està llunyíssim-- i els aniré explicant. Això sí, hauré de trucar a l'Antonio perquè em doni unes lliçons d'iPad. Els tous dels seus dits estimen el vidre savi. D'aquí ve la seva saviesa. La de l'Antonio, no la de l'iPad.