Objectiu: salvar la vida

L'UCI mòbil del Mundial de motos ha augmentat la seguretat dels pilots i s'ha convertit en una unitat de referència al compartir coneixements amb la prestigiosa F-1

Els doctors Cano i Charte, ajudats per l’infermer Nieto, reconeixen i ’tracten’ Aoyama sobre l’asfalt.

Els doctors Cano i Charte, ajudats per l’infermer Nieto, reconeixen i ’tracten’ Aoyama sobre l’asfalt. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

3
Es llegeix en minuts
EMILIO PÉREZ DE ROZAS
BARCELONA

El doctor Xavier Mir, el traumatòleg de confiança dels pilots, s'ajeu sobre el gèlid asfalt de Misano, dedicat a la memòria de l'italià Marco Simoncelli, mort a Malàisia el setembre del 2011, i li explica a Hiroshi Aoyama, amic de Shoya Tomizawa, mort el 2010 en aquest traçat, com s'ha d'ajeure per ser atès en el simulacre d'accident que l'equip d'intervenció ràpida del Mundial de motociclisme realitzarà com a entrenament i refresc d'una pràctica que, potser, qui ho sap, hauria pogut salvar aquelles vides.

Quan Mir fa el gest de llançar-se a terra, Aoyama, que després es deixarà grapejar i fer tot tipus de pràctiques mèdiques al primer revolt de Misano, li crida que no es tiri, que no es tiri, que ell ja ho entén sense que el doctor hagi d'anar per terra. Però el doctor vol anar per terra perquè intenta que tot, fins i tot la seva caiguda, sigui tan real com la duresa que plantegen moltes de les 600 caigudes que hi ha a l'any al Mundial de dues rodes per tot just cinc o sis incidents espectaculars en la glamurosa F-1.

Simulacre més que real

Una vegada la moto és a terra i Aoyama es fa el ferit, arriben volant baixet els dos BMW medicalitzats dels doctors Ángel Charte, líder de l'expedició i especialista en medicina intensiva, Francesc Cano, que menys el boca-boca li farà de tot al bonàs d'Hiroshi, i l'infermer Toni Nieto, que assistirà en totes les intervencions dels seus companys mentre tres auxiliars del circuit esperen que el ferit estigui mèdicament estabilitzat per traslladar-lo a l'hospital del circuit en l'ambulància. Completant el 'team', a l'altre costat del mur, atents a tot, hi ha els doctors Enric Cáceres, Jordi Rober, Fran-cesc Carmona, Kennet Planas i Elvira Moreno, a més a més de la infermera Laura Mata.

Tot passa en cinc minuts, com a màxim sis. «Minuts», expliquen els doctors, «que, en aquestes circumstàncies, són vitals, decisius, salvadors». Des de fa poc més d'un any, el Mundial, Dorna, la companyia que dirigeix el 'circ' de les dues rodes, «no ha escatimat», segons relata Charte, «ni en diners, ni en metges, ni en instrumental» per comptar amb el que tothom considera la unitat especial d'intervenció immediata millor del món. Tant que, fa 15 dies, van ser convidats al GP de Monza per Bernie Ecclestone, patró de la F-1, perquè Ian Roberts, el nou metge responsable de la F-1, i Jean Charles Piette, delegat mèdic de la FIA a la F-1, coneguessin els protocols i la manera d'actuar d'aquesta unitat per si podien millorar el seu ja eficaç i elogiat sistema mèdic.

Notícies relacionades

«Tant ells com nosaltres tenim, sens dubte, una excel·lent assistència, però ells, malgrat que comparteixen moltes de les ferides que pateixen els nostres pilots, atenen molt pocs accidents a l'any i el seu sistema d'actuació és diferent, perquè tenen el pilot pres en el seu habitacle i el primer que han de fer és treure'l d'allà», comenta Charte, que explica que l'objectiu d'aquesta sofisticada i eficaç unitat d'intervenció immediata, «una autèntica uci volant, perquè nosaltres podem practicar qualsevol tipus d'intervenció sobre l'asfalt ¡qualsevol!», és guanyar aquests cinc minuts vitals i traslladar el pilot «amb vida» a l'hospital.

És especialment la immediatesa, juntament amb l'experiència dels doctors seleccionats per a aquesta unitat entre autèntics especialistes de diversos centres mèdics (Institut Quirón-Dexeus, SEM-112, Hospital del Mar i Hospital Sant Joan Despí Moisés Broggi), experts en accidents de carretera, savis a l'hora de manejar en el trasllat un politraumàtic greu, el que fa, com reconeix Marc Márquez, «que els pilots estiguem tranquils, en la mesura que es pot parlar de tranquil·litat, perquè, passi el que passi, sabem que ens atendran mans amigues, que coneixem, que ens coneixen i que ens mereixen tota la confiança del món». «És evident», afegeix Aleix Espargaró, «que, arribat aquest moment, no desitjat per ningú, veure una cara amiga et reconforta, t'asserena, t'ajuda. I molt».