Mobile World Congress

Elon Musk promet portar internet a tot el món: «Serà com enxufar-se al cel»

  • Starlink, l’ambiciós projecte del físic multimilionari, està desplegant milers de satèl·lits espacials per crear la xarxa de connectivitat més avançada

  • Crítics i astrònoms denuncien que la privatització del cel perjudica l’estudi acadèmic i alimenta el poder de les grans corporacions

Elon Musk en el MWC

Elon Musk en el MWC / RICARD CUGAT (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Desplegar una cúpula de satèl·lits al voltant de la Terra que permeti fer arribar internet a tots els racons del planeta. És l’objectiu de Starlink, el projecte més ambiciós del físic i magnat multimilionari Elon Musk. «Serà com connectar un cable al cel, un nou enxufe», ha vaticinat durant la seva participació aquest dimarts en una conferència telemàtica del Mobile World Congress (MWC).

L’exploració espacial és, des de fa gairebé dues dècades, una de les obsessions de l’inventor sud-africà. L’any 2002 va fundar SpaceX, la primera companyia privada de fabricació aeroespacial a llançar un coet a òrbita. Ara, la seva missió és desplegar una xarxa de connectivitat global sense precedents que permeti implantar el sistema d’internet de banda ampla més avançat del món. I és que la meitat de la població mundial, uns 3.700 milions de persones, encara no tenen accés al món digital.

Un dia després de complir el seu 50è aniversari, el fundador i director general de Tesla i una de les ments darrere de PayPal ha explicat que el seu projecte ja ha llançat a l’espai 1.500 satèl·lits amb un potencial de descàrrega de 30 terawatts per segon i que està tancant acords amb dos grans operadors de telecomunicacions.

Missió titànica

La titànica missió de Musk i Starlink és gairebé quimèrica. Com ha assenyalat el moderador de la xerrada, Justin Springham, responsable del contingut editorial del Mobile World Live, el mercat de la creació de satèl·lits és tan complicat que la majoria de companyies que ho han intentat han acabat en fallida. «Starlink és diferent d’altres projectes perquè la tecnologia que estem desplegant no la té ningú i està més avançada que la que utilitzem a la Terra», ha apuntat.

I és que, com ha confessat Musk, la inversió en el projecte abans de poder obtenir beneficis oscil·la entre els cinc i els deu milions de dòlars. El magnat, això sí, és la segona persona més rica del món només per darrere de Jeff Bezos, pare d’Amazon. El valor net de la seva fortuna ascendeix a 151.000 milions de dòlars (més de 126.854 milions d’euros), segons Forbes.

Privatització del cel

Musk no és l’únic guru de Silicon Valley que ha alçat la mirada cap al cel. Bezos és també el pare de Blue Origin, una empresa creada l’any 2000 amb la intenció de normalitzar els viatges a l’espai exterior com una nova oferta de turisme només apte per a multimilionaris. El 20 de juliol s’enlairarà una de les seves aeronaus en la que serà la seva primera expedició tripulada més enllà de l’atmosfera. El viatge durarà 11 minuts i a Jeff i al seu germà Mark els acompanyarà un postor desconegut que ha pagat 28 milions de dòlars per aconseguir un lloc al coet.

Les excentricitats del personatge també es tradueixen en l’ambició dels seus objectius. Més enllà de Starlink, entre els projectes que SpaceX té com a meta són la conquesta de Mart i impulsar el turisme espacial amb viatges a la Lluna. El primer serà el 2023, i el seu client serà el multimilionari japonès Yusaku Maezawa i vuit acompanyants.

Concentració de poder

Diversos experts han assenyalat que aquesta retòrica futurista serveix com a estratègia publicitària –anunciar projectes excessius que no es podran complir però que atrauen molt interès mediàtic i inversió–, però també per pavimentar el control de grans corporacions privades sobre terrenys tradicionalment gestionats de forma pública.

Notícies relacionades

La comunitat astronòmica ha criticat que projectes com els de Musk o Bezos i la privatització del cel que comporten estan perjudicant el treball dels acadèmics que estudien el que passa més enllà del nostre planeta. I és que la xarxa de satèl·lits que pretén desplegar Starlink bloquejarà el camp de visió dels científics.

Musk, també conegut per ser un dels abanderats de criptomonedes més grans, com el bitcoino el dodgecoin, s’ha descrit com un «anarquista utòpic» i un «moderat». No obstant, ha sigut criticat per mostrar posicions reaccionàries i provocadores. El 2019, després que s’acusés Washington d’organitzar el cop d’Estat contra Evo Morales a Bolívia, Musk va tuitejar: «¡Farem cops contra qui vulguem! Supereu-ho». El país andí té les reserves mundials més grans de liti, element químic indispensable per a la fabricació de bateries elèctriques com les utilitzades per Tesla.