Col·labora:

EL FUTUR DE LA METRÒPOLIS

El futur urbanístic metropolità, a debat

El procés de participació ciutadana sobre el nou model metropolità que va començar al setembre estarà oberta fins al febrer

debats

debats

6
Es llegeix en minuts
El Periódico

Amb l’objectiu d’involucrar tots els ciutadans en l’elaboració del nou model urbanístic metropolità, el 27 de març del 2019 l’embrió del Pla Director Urbanístic (PDU metropolità) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va iniciar la seva primera etapa d’exposició pública. Aquesta primera etapa inclou un procés de participació ciutadana que es va iniciar el juliol passat del 2019, amb una sessió en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, les jornades més seguides de la qual van tenir lloc al setembre. Una invitació al conjunt de la ciutadania a conèixer, opinar i debatre sobre el futur Pla, que finalitzarà amb dues sessions de debat ciutadà a Barcelona a la nau Bostik (9 de desembre i 22 de gener) i dues sessions posteriors on s’informarà de les aportacions obtingudes en el procés participatiu (febrer 2020).

El PDU metropolità és un pla urbanístic que neix amb la voluntat d’ordenar el desenvolupament dels36 municipis que avui conformen l’AMB. Aquest nou instrument urbanístic revisarà i actualitzarà el model existent per integrar la diversitat actual a un projecte comú ecològicament sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionat que doni resposta a les necessitats de la població en les pròximes dècades. La creació d’una consciència metropolitana és una prioritat, com també ho és el reforç de cooperació intermunicipal i el respecte a les capacitats del territori.

Es preveu aprovar el Pla en aquesta legislatura. Al març va ser aprovat pel Consell Metropolità un document anomenat‘Avenç del PDU’, en què es defineixen els seus reptes i objectius. Són els fonaments del futur Pla i el resultat d’anys de treball col·laboratiu entre els ajuntaments (cos tècnic i polític) i el teixit social dels diferents municipis. Un treball que ha comptat també amb la col·laboració d’una xarxa d’experts i que ha passat per diferents fases fins a arribar a la fase actual.

Participació ciutadana

Des del mes de setembre, ciutadans corrents, professionals i societat civil organitzada, centres d’investigació i institucions públiques estan convocats a debatre aquest document inicial i a realitzar suggeriments. Es tracta del primer gran procés de participació ciutadana des que el 2010 es va conformar la nova administració i apel·la a valors com la pluralitat, la transversalitat i la transparència. La participació s’ha desplegat en diferents nivells: sessions de debat i tallers grupals, canals digitals d’informació i participació i una exposició itinerant, ‘Metròpolis de ciutats’, que des del 7 de febrer recorre l’AMB.

Fins ara, s’han dut a terme sessions de debats ciutadans en quatre dels cinc grans àmbits territorials identificats: Vall Baixa i Ordal, Delta del Llobregat i el Continu Urbà, Vallès i Barcelonès Nord. La participació ha sigut notable i els assistents han pogut obtenir un primer avanç dels resultats de la jornada al final de cadascuna de les sessions. 

Aquests debats dirigits a entitats del món local i ciutadania en general s’han dividit en una part informativa sobre el que serà el Pla i els seus reptes i una part més participativa de debat i reflexió a fi de recollir suggeriments i identificar les diferents visions i sensibilitats territorials. Les temàtiques sobre les quals s’ha treballat es repeteixen en cada sessió, ja que són els temes principals en els quals se centrarà el futur Pla: infraestructura verda, cicles de matèria i energia, cohesió social, desenvolupament socioeconòmic i mobilitat.

El torn de Barcelona ciutat

L’última tanda de debats tindrà lloc a Barcelona ciutat, el cinquè àmbit territorial, amb dues sessions:la primera el 9 de desembre i la segona el 22 de gener.S’espera una gran participació ciutadana i per a això l’espai triat per al desenvolupament del debat és la nau Bostik, situada al barri de La Sagrera (carrer de Ferran Turné,11). Seguint la mateixa dinàmica que en la resta de debats realitzats, la primera sessió serà més informativa, incloent una visita a l’exposició, i la segona més propositiva, articulant-se entorn de les temàtiques treballades en la resta de municipis. Dues sessions que se sumaran a dinàmiques grupals realitzades juntament amb espais estables de participació ja existents a la ciutat, com ara el Consell per la Sostenibilitat i el Pacte per la Mobilitat. 

Si els debats ciutadans estan dirigits al gran públic, s’han volgut habilitar també espais d’opinió destinats a professionals i a la social civil organitzada com futurs agents actius del desenvolupament pràctic del Pla. D’una banda, debats als col·legis professionals perquè els experts reflexionin sobre una de les sis temàtiques del Pla de la que són especialistes. I, d’altra banda, tallers de treball grupal en col·laboració amb la PEMB on el sector públic (administracions, centres universitaris i d’investigació), el sector privat i la societat civil organitzada puguin abordar les expectatives i incerteses generades pel projecte. 

Quant als col·legis professionals, ja hi ha hagut sessions en quatre: elCol·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Els temes treballats han sigut infraestructura verda, cicles de matèria i energia, desenvolupament socioeconòmic i cohesió social. Les dues últimes sessions tindran lloc el 2 de desembre al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, amb la mobilitat com a objecte de debat, i el 13 de gener del 2020 al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, on el tema de discussió serà el marc regulador i la governança. Com la resta d’aquestes sessions, estarà oberta al públic, especialment a coneixedors de cadascuna de les matèries i és recomanable la inscripció prèvia.

‘Metròpolis de ciutats’

Inaugurada al setembre i recorrent el territori metropolità des de febrer, l’exposició ‘Metròpolis de ciutats’ pretén acostar l’urbanisme metropolità al visitant i ciutadà. D’igual manera que ho farà el futur PDU metropolità, intenta transformar una cosa llunyana i tècnica com és l’urbanisme en una cosa entenedora i propera a la població. L’exposició podrà ser visitada en les sessions de debat de Barcelona. 

Notícies relacionades

Conscient de la importància del món digital, l’AMB ha posat a disposició ciutadana també diferents eines ‘online’ amb les quals poder informar-se i participar. És tan simple com entrar en la web del PDU (http://urbanisme.amb.cat/participacio), en què es troba tota la informació actualitzada, i dirigir-se a la bústia de suggeriments i a l’enquesta ciutadana. O utilitzar les xarxes socials habilitades(Twitter: @pdumetropolita, i Facebook: @AMBmetropolisbarcelona). 

Finalment, serà entre el gener i el febrer d’aquest pròxim any quan es realitzarà un ‘feedback’ global amb la ciutadania, ja que l’AMB considera essencial la participació i el consens dels moviments ciutadans i societat civil, en conjunció amb la visió dels representants institucionals. Es duran a terme dues sessions: una sobre els debats ciutadans i una altra sobre els debats amb el sector professional. Tot i que després de cada sessió de participació l’assistent és informat dels resultats obtinguts i pot consultar les dades en la pàgina web, aquestes dues jornades suposaran un retorn més complet i global dels suggeriments recollits en tots els àmbits territorials.

Les nostres vides transcorren en un espai, en un territori. Al territori metropolità passen moltes coses, amb una complexitat i una diversitat regulades pel planejament. El futur Pla Director Urbanístic és l’instrument de planejament que ha de regular els règims i els usos del territori metropolità, donant respostes urbanístiques als nous reptes i necessitats actuals i futures. Fa falta un PDU que permeti una àrea metropolitana saludable, democràtica, equitativa i socialment justa, sostenible i resilient. Per aquesta mateixa raó, el PDU defineix un model de desenvolupament urbanístic metropolità fonamentat en els següents deu objectius: 

1. Reforçar la solidaritat metropolitana.<br/> 2. Potenciar la capitalitat metropolitana.<br/> 3. Naturalitzar el territori potenciant els valors de la matriu biofísica.<br/> 4. Millorar l’eficiència del metabolisme urbà i minimitzar els impactes ambientals.<br/> 5. Articular el territori a partir d’una estructura policèntrica.<br/> 6. Fomentar una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes.<br/> 7. Afavorir la cohesió social per mitjà de la vivenda, els equipaments i el transport públic.<br/> 8. Rehabilitar i reciclar els teixits urbans.<br/> 9. Incrementar la complexitat i l’habitabilitat urbana.<br/> 10. Impulsar la competitivitat i la sostenibilitat de l’economia metropolitana.