11 jul 2020

Anar al contingut

Col·labora:

RELLEUS NECESSARIS

Molt més que sorra

El projecte 'Dunes híbrides' vol blindar les platges i la seva biodiversitat

Luis Benavides

Les dunes són molt més que uns munts de sorra. Sense dunes, asseguren els experts, moltes platges desapareixerien. I això serà cada vegada més evident amb el canvi climàtic i la conseqüent elevació del nivell del mar. Sota aquestes premisses, el projecte Dunes híbrides, coordinat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), persegueix recuperar i multiplicar les dunes esteses pel litoral metropolità, concretament a les platges del delta del Llobregat, on la sorra és més fina i el vent pot crear aquests relleus de manera natural.
El projecte, emmarcat en el projecte europeu OPERAs (Operacional Potencial Of Ecosystem Research Applications), va començar el 2014 a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Calafell i Castelldefels, dos anys després d’un workshop internacional organitzat per l’AMB a Barcelona al qual van assistir nombrosos experts en ecosistemes.
Es persegueix que les dunes aguantin soles, per elles mateixes, amb el seu propi sistema. Però es diu Dunes híbrides perquè parteixen de petites intervencions, amb ajuda d’excavadores, per exemple, petits impulsos perquè el sistema dunar després pugui funcionar sol. Aquesta empenta és necessària perquè, segons els experts, el vent ja no construeix dunes amb la facilitat d’abans, fa més de 30 anys, si bé segueix erosionant les dunes existents. «Cada vegada arriben menys sediments al mar perquè els rius estan més fragmentats i quan arriben són desviats per algunes infraestructures, com els ports, cap a l’interior i no cap a la costa», explica el biòleg Jordi Bordanova, cap del Servei de Promoció i Conservació de l’AMB. «Les dunes abans eren imparables, i per això mateix es va fer la pineda de Gavà, que s’estén fins a Viladecans, per contenir-la i protegir els cultius», recorda.
Al marge de les excavadores, el borró (Ammophila arenaria), una planta que construeix i reté les dunes, és un gran aliat. S’ha plantat al llarg de les platges del delta del Llobregat, i s’aniran replantant en els pròxims anys. I és que aquesta planta té com a particularitat que degenera i desapareix de forma generalitzada tan sols 7 anys després de ser plantada.
 

ESPÈCIES AUTÒCTONES

Dels sistemes dunars se n’ha dit que són l’ecosistema adaptatiu per excel·lència, ja que viu en condicions extremes, amb temperatures superiors als 50 graus. Però l’acció humana s’ha carregat moltes dunes, i de retruc les seves plantes, com el citat borró, el lliri de mar i el card marí, i animals autòctons com el llangardaix corredor i la sargantana de cua vermella.
Les espècies dunars, majoritàriament extingides del litoral barceloní, podrien tornar amb el temps, si es donen les condicions oportunes. «S’ha detectat en els dos últims anys una presència més elevada de corriol camanegre, una au que planta els ous a la sorra. Aquest indicador és molt positiu», explica el biòleg.
La ciutadania hi juga un paper fonamental. Per aquest motiu ha d’entendre la importància d’aquests espais i respectar-los. Això implica, entre altres coses, no trepitjar les dunes -actualment estan tancades, a falta de més cartells explicatius– i no deixar els gossos deslligats en aquestes zones. En aquest sentit, l’AMB organitza visites guiades a les platges del delta i activitats familiars amb jocs amb el principal objectiu d’informar sobre el paper que juguen aquests preciosos relleus de sorra.
 

TERCERA FASE

El projecte Dunes híbrides ha finalitzat la seva tercera fase, després de retirar les espècies vegetals invasores: a principis d’any l’AMB va eliminar més de 56.000 quilos d’espècies com l’atzavara i l’ungla de gat d’una superfície de més de 180.000 metres quadrats repartits entre els municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans.
L’AMB organitzarà un segon workshop internacional a la tardor per, amb l’ajuda dels experts, analitzar els resultats obtinguts i traçar estretègies per a la quarta fase i successives. Aquesta trobada servirà, entre altres coses, per actualitzar l’actual Guia de gestió de dunes metropolitanes, un document dirigit als tècnics municipals amb consells per mantenir-los correctament.

CONTINUÏTAT 

Les dunes són, sobretot, barreres físiques que eviten la inundació quan hi ha grans marees. Al tenir més pendent que la platja útil –amb sorra seca, situada entre la zona batuda per les onades i les dunes– i reforçades per les arrels de les seves plantes, presenta més resistència a l’erosió.
La comunitat científica preveu una pujada del nivell del mar al Mediterrani de 60-100 centímetres. Això significaria que es poden perdre el 14% d’aquestes platges per regressió del litoral i el 13% per inundació. Un altre 23% només es podria aprofitar a l’estiu. Aquest panorama, amb una pèrdua de la meitat de les platges funcionals, seria terrible en molts àmbits. Començant per l’economia, ja que un gran nombre d’hotels i restaurants són dependents en gran mesura del turisme de platja.

A la platja, en bici

En la mateixa línia de combatre el canvi climàtic per mitigar les seves conseqüències, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposta per la mobilitat neta que proporciona la bicicleta. A les platges del delta del Llobregat, per exemple, l’ens metropolità ofereix un servei d’aparcament segur de bicicletes gratuït anomenat Bicibox. Les platges de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat compten amb aquest servei i sumen unes 60 places. Aquesta xifra anirà en augment, segons fonts de l’AMB. Així mateix, també s’han instal·lat recentment aparcabicicletes a peu de sorra.