Anar al contingut

Desafiaments motivadors

Les empreses s'han de marcar reptes, i aquests han de ser ambiciosos, però al mateix temps realistes. Quatre són els desafiaments habituals per a les pimes: captar i retenir el talent, millorar l'eficiència, obtenir recursos i créixer.

ALBERTO FERNÁNDEZ TERRICABRAS. Professor de IESE Business School. Universitat de Navarra

Desafiaments motivadors

josep garcia

Ja ha passat el Blue Monday, anomenat així, entre altres coses, perquè pels volts d'aquesta data ens adonem que no complirem els propòsits que vam fer a final d'any. Però si vostè treballa en una pime, el Blue Monday no és per a vostè. En una empresa, els objectius s'han de complir. La bona notícia és que té tot l'any per aconseguir-ho; la dolenta és que no es pot relaxar, i ha de començar ara mateix.

¿Quins són els seus objectius? El primer problema per a alguns és que… ¡no en tenen! Doncs malament, molt malament. S'han de tenir objectius, em refereixo a objectius de canvis (millores) importants en la seva organització. Aquelles que són necessàries per competir o perquè són coses que demanen els clients, els proveïdors o alguna altra persona o organització vinculada a la nostra organització. Han de ser reptes. Segur que li agradarà la definició que en dona la RAE, a la qual recorro assíduament: un repte és un objectiu difícil de portar a terme i que constitueix, per això, un estímul i un desafiament per a qui l'afronta. Per tant, han de ser ambiciosos (desafiaments) però al mateix temps realistes (motivadors).

Destacaria quatre reptes habituals per a les pimes:

1. Captar i retenir talent. L'alta competència requereix tenir bons professionals. Les pimes poden tenir més dificultats a captar-los per oferir menors compensacions o perquè poden semblar (no pas ser) menys atractives per als candidats. A vegades es tractarà de pagar una mica més o de ser creatius en allò que s'ofereix (per exemple, flexibilitat laboral o altres aspectes que valori el candidat) o, simplement, es tractarà de comunicar millor l'atractiu que té treballar en empreses de mida reduïda, que proporcionen una visió més general, menys burocràcia i la possibilitat de tenir més responsabilitats que en una gran empresa.

2. Millorar l'eficiència. Hi ha pimes molt poc eficients. Les raons són bàsicament tres: falta de coneixement, falta de professionals o falta de recursos per invertir. És molt habitual que coincideixin totes elles en moltes empreses. La falta d'eficiència comporta falta de competitivitat, ja sigui per uns costos més elevats o per no poder fer coses que una  eficiència més gran permetria, en àmbits comercials o productius. No és una situació sostenible per a gaires organitzacions, mentre que a altres no els permet fer el salt de qualitat que podrien fer. ¿Com fer-lo? Com dèiem, posant-se objectius, fitxant bons professionals i invertint en processos que millorin l'eficiència (per exemple, productius o de sistemes d'informació).

3. Obtenir recursos. Per captar professionals i per portar a terme inversions pot ser necessari obtenir recursos financers. Molts directius de pimes no coneixen les fonts de finançament al seu abast, o bé no es posen les piles per complir les condicions necessàries per obtenir-los. I sense recursos no hi ha projecte ni hi pot haver una bona gestió. No es tracta només de finançament bancari; avui dia hi ha bones oportunitats d'accés a finançament públic per a les pimes. Alternativament, es pot pensar si té sentit donar accés al capital, és a dir, a la propietat, a nous inversors. Alguns propietaris no ho fan per preferir tenir la propietat completa o el control d'una petita empresa ineficient a un percentatge menor d'una empresa que funcioni millor.

4. Créixer. És un repte per a la majoria de pimes per diverses raons, que implicaran diferents formes de creixement. La primera cosa que la direcció s'ha de preguntar és per a què vol créixer. Moltes empreses pensen en el com sense pensar en el per a què. Les raons poden estar relacionades amb els anteriors reptes; per captar i retenir talent, o per ser més eficients. També perquè ens ho demani un client, per desestacionalitzar les vendes, per dependre menys dels cicles econòmics d'una determinada indústria o per aprofitar una oportunitat. I n'hi ha més. ¿Quina és la seva? Difícil que no trobi alguna bona raó per créixer. Però, ¡compte!, créixer té un risc. Si ho fa malament, viurà pitjor. Si entra en aquest terreny, val més que creixi bé, posant els recursos necessaris i sense perdre allò que fa la seva empresa diferent i atractiva.

Una de les formes de créixer és l'obertura de nous mercats. Això comporta per a moltes pimes la dificultat d'haver de sortir de la seva zona de confort cap a nous mercats, amb diferents hàbits de consum, cultures i idiomes diferents, i fins i tot altres mètriques.

Com veu, els reptes no han de ser gaires; ¡no poden ser gaires! Entre altres raons, perquè segurament tampoc es tracta de canviar-ho tot. I perquè els objectius han de ser raonables en relació amb els recursos econòmics i l'equip humà que tingui.

Una pèssima excusa per no fixar-se reptes és que la realitat és canviant. Certament, pot ser-ho per diversos motius (econòmics, polítics, regulatoris o altres). Però l'empresa estarà en millors condicions per detectar problemes i reaccionar si s'ha fixat aquest full de ruta, cosa que implica marcar uns reptes per al 2018 i, molt recomanable, també per als pròxims tres a cinc anys.

Jo li llanço el meu repte: ¿serà la seva empresa millor a finals d'any? Li desitjo sort i una bona feina per aconseguir-ho.

Temes: Empreses +Valor

0 Comentaris
cargando