El temps passa i passa... a l'estiu

Durant el curs, acumulem nerviosisme i preocupacions: la situació de la infància al carrer o elsjoves sense tutela, dificultats de les famílies per obtenir una vivenda digna, les nostres per trobar diners per alnou local de la Mina, o veure com hi ha entitats admirables que es troben amb l’aigua fins al coll per falta de subvencions.

I ara hi sumem l’estiu. Hem de tenir el cap centrat en els milers de nens, nenes i joves que necessitendisfrutar de les vacances; mobilitzar elvoluntariat; organitzar casals, colònies i campaments; estones de reforç escolar; la festa de l’inici de l’estiu; autocars; targetes de transport; juliol; agost... I programar activitats, no deixar espais lliures. Fer que tots els nois i noies no parin i s’ho passin bé.

Però potser ens hem d'aturar un moment, prendre una mica de temps. Recordar que no es tracta de consumir entreteniment amb immediatesa ni de replicar el ritme frenètic que ens angoixa durant el curs. És el que ells i elles necessiten. Al Casal dels Infants tenim sort que a l’estiu els nens i nenes, les famílies i els jovesno ens demanen res més que el nostre temps i atenció. Ni grans activitats, ni emocions extremes, sinó coses més importants: sortir dels barris i compartir amb altres companys i companyes. Simplement, necessiten sentir-se importants, constatar que per a nosaltres, com per a les seves famílies, són el més apreciat del món.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Són sensacions que necessiten molt temps i tracte pròxim. Necessiten que els felicitem i renyim, pacientment; necessiten compartir amb altres nens i nenes i expressar les emocions que viuen. Aprendre a dir-se les coses. Sense immediateses ni presses, compartint els espais i els temps de l’estiu. Emocionant-se amb els petits instants que ens ofereix la natura. Que es cansin, es mullin i es queixin de l’excursió. Que valorin el menjar de la carmanyola com el més preuat, suats i bruts. Que hagin derentar la roba. Que creguin que s’avorreixen mirant, en silenci i mentre escolten els ocells, el lent moviment de les estrelles. Que es frustrin perquè han perdut. Que es barallin en el joc i facin les paus. Que hagin de deixar lliure el seient al bus per a la gent gran. Que s’esperin fins que tots hagin acabat de menjar. Que donin el seu temps als camps de treball per a gent que no coneixien però que són ara, per a elles i ells, molt importants, tant comdonar la mà a la malalta d’Alzheimer com l’avi amb qui juguen al parxís.O netejant una carretera a la muntanya. Que se sentin importants perquè han fet important altra gent. Aturar-se, valorar l’abraçada i demanar-se perdó.

Viure l’instant i fer-lo gran, perquè impregnarà tota la vida, és el gran valor de l’estiu No per perdre de vista la realitat, sinó per viure-la amb més sentit i amb ganes de fer-la diferent, més justa, més humana, més tendra.